BONA CARA


BONA CARA

*

2-1-13

*

Cal saludar l’any nou fent bona cara. Sobretot quan s’anuncia mal temps. Per això disfresso el bust que tenim a l’entrada segons les commemoracions més adients que l’any ens va portant. El bust me’l va fer un escultor de Valls que es diu o es deia Ballester. Llavors jo tenia 11 anys, 1947, i mentre posava immòbil recordo que llegia “El Coyote”,  de Mallorquí. Entre els cosins devoràvem a desdir llibres de “La sombra”, “El Coyote” i aventures de “Roberto Alcázar”.  Aviat va arribar l’època d’espiar publicacions secretes que el pare desava gelosament en un calaix privat, però ara no és cas d’airejar-les.

            Ahir, i tot el que portem d’hivern, la neu desitjada, la pluja esperada, sols la podem veure en pel·lícula. El primer dia de l’any feia un sol que trencava les pedres i la gent es banyava a mar. Quin desori...

            Bé, doncs, el meu guarniment per començar el ’13 és aquest de la fotografia. Que et facin una escultura de pedra té l’avantatge que et veus sempre jove, i aquell infant que tots portem dins se’m presenta cada vegada que passo amunt i avall.

            Més endavant posaré una foto del meu avi capellà. Ja em preparo per quan vinguin els “kikos” i en Rouco, a l’octubre a Tarragona. Ho podrien fer a Toledo, però ha de ser aquí, ves quin mal hem fet.

            *

  

10 comentaris:

Joan ha dit...

Això de disfressar el bust, és una bona manera de preparar-se pel que ha de venir. Almenys, un dels teus jos estarà a punt.

Els meus millors destijos pel nou any.

cantireta ha dit...

:0) Bon humor, Olga. Almenys que les endorfines no mos les prengon.

Petons!

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

Clàssica en l'estil, aquesta escultura és intemporal, ben bé com la nostra essència interior...

Helena Bonals ha dit...

Jo sí que he vist i tocat la neu aquest any! Fa molt Nadal, oi? A veure si us arriba a vosaltres també. Avui, tramuntana.

Clidice ha dit...

us torna a envair l'església catòlica apostòlica i romana? ja esteu ben bé de pega, ja. miraré quan s'escau l'event per no ensopegar-me'l, tant com m'agrada "baixar" a passejar per ca vostra.

Carme ha dit...

Doncs sí, senyora: al mal temps, bona cara!

M'agrada el bon humor...

GLÒRIA ha dit...

Una jove Gal·latea que mai envellirà i serà per sempre motiu d'amor.

Joan Josep Tamburini ha dit...

Jo vaig tenir la sort de que el mare, encara que ingenier, era un gran lector i tenia una molt bona biblioteca ( que el jesuita director espiritual de la meva mara va intentar espurgar-la i fer una crema). Ell em va anar donant a llegir gradualment els llibres.
¡Ah! Es fa a Tarragona perquè hi ha entre els màrtirs el bisbe auxiliar de Tarragona, cent i pico capellans de la diòcesi de Tarragona, 63 germans de La Salle morts aquí, els monjos de Montserrat...El que no sé qué carai fan els kikos pel mig, si en el 36 encara no existien...
Una abraçada: Joan Josep

M. Roser ha dit...

Ha de fer il·lusió això de tenir un bust de quan erets una nena, així sempre tens present aquells temps i avui l'has posat de vint-i-un botó...
Saps, jo també llegia les aventures de Roberto Alcázar i Pedrín que eren ben divertides.
Bona nit Olga.

Oliva ha dit...

VAL MES BONA CARA,QUE FER EL PLORICO,JA VINDRAN ELS DIES DE NEGRES SOMBRES.....LLAVORS JA FEREM...LO QUE CALGUI¡