BON VENT I BARCA
NOVA
*
29-12-12
*
Ja feia temps
que el llamàntol Ostixec em demanava tornar a sortir al blog. Sabia que, per
exemple, la Montse MM l’enyorava, m’ho havia escrit alguna vegada.
Ara s’ha donat el cas que el vell
capità Eixarc m’ha enviat una fotografia on saluda Ostixec, que també s’enyora
de tornar a casa. L’havia pres amb ell a la península de Kokkola, d’on l’encara
més vell Montferri portava una càrrega de llamàntols congelats. El capità
Eixarc prenia Ostixec per comprovar que els exemplars fossin de bona qualitat,
i a casa hi estàvem d’acord sempre que el viatge no fos massa llarg, i aquest
ho havia estat, de llarg. El Montferri fa només cabotatge perquè les seves
condicions no li permeten altra cosa.
De manera que us passo la
fotografia. Ostixec estarà molt content que us el mireu i remireu i segur que
ens explicarà curiositats, perquè amb el capità Osvald Eixarc ja se sap.
Salutacions de tots dos, doncs.
*
Composició amb
la il·lustració del conte “Bon vent i barca nova”, un dels meus primers Contes
del Diumenge, apareguts al Correu Català, aquest el 22-7-84. Que en fa, de
temps que escric contes... Ara que l’any s’acaba tinc vertigen i tot.
10 comentaris:
Trobo que hi ha vertígens que valen la pena... fer tants anys que escrius contes, em sembla un vertigen preciós!!!
Ara que s'han posat de moda els contes curts hem de recordar que ja fa anys que n'escrius! En tantes coses ets al davant.
Em queda un dubte. Qui és aquell senyor que sembla que vol fer callar al capità i al Ostixec? Em fa mala espina. Una abraçada: Joan Josep
Crec que el teu llamàntol pot ser parent d'uns que varem conèixer les lletraferides a Cape Cod (Bòston)ja fa sis anys. Un dia t'explicaré aquesta història estupenda, que commemorem cada més de maig amb un "lobster day".
Jo només tinc la teva poesia, m'hauria de posar al dia dels teus contes.
Sempre m'han agradat els contes i els enyors.Crec que auests últims són una bona base dels primers.
La composició que n'has fet per il·lustrar el post és molt atractiva...Deu ser cosa del blan i negre que ressalten el llamàntol, tant ataronjat.
Per cert, a mi m'agraden especialment els teus viatges en tren. Els decorats, les descripcions, les olors, els paisatges...Em meravellen.
Bon vent i bona barca en el nou any que s'acosta, Olga.
Doncs jo també el trobava a faltar n'Ostixec! Salutacions i un 2013 que no sembli acabat en 13, sinó en 14 :)
Els contes, com el llamàntol, com els angelets, t'acompanyen sempre. Així que no fa res que de tant en tant ens deixis veure'ls...
Publica un comentari a l'entrada