AURA (2)


AURA (2)

*

18-12-12

*

¿Què hem de fer mentre els polítics ens incomoden? Doncs anar llegint. I tornem a “Aura”, de Carlos Fuentes.

            “Tocas las paredes húmedas, lamosas; aspiras el aire perfumado y quieres descomponer los elementos de tu olfato, reconocer los aromas pesados, suntuosos, que te rodean. El fósforo encendido ilumina, parpadeando, ese patio estrecho y húmedo, embaldosado, en el cual crecen, de cada lado las plantas sembradas en los márgenes de tierra rojiza y suelta. Distingues las formas altas, ramosas, que proyectan su sombra a la luz del cerillo que se consume, te quema los dedos, te obliga a encender uno nuevo para terminar de reconocer las flores, los frutos, los tallos que recuerdas mencionados en crónicas viejas: las hierbas olvidadas que crecen olorosas, adormiladas: las hojas anchas, largas, hendidas, vellosas del beleño: el tallo sarmentado de flores amarillas por fuera, rojas por dentro; las hojas acorazonadas y agudas de la dulcamara; la pelusa cenicienta del gordolobo, sus flores espigadas; el arbusto ramoso del evónimo y las flores blanquecinas; la belladona. Cobran vida a la luz de tu fósforo, se mecen con sus sombras mientras tú recreas los usos de este herbario que dilata las pupilas, adormece el dolor, alivia los partos, consuela, fatiga la voluntad, consuela con una calma voluptuosa.”

            Fantàstic paràgraf que conté, ben definides, les herbes remeieres amb una descripció de reconeixement minuciós. El protagonista sap l’ús de cada planta, i les dota de misteri pel fet de ser de nit i solament il·luminades per un misto vacil·lant. No hi ha retòrica. No sobra res i se’ns explica molt més del que esperaríem trobar en un sol paràgraf de mida mitjana.

            Observació, coneixement que podem fer qualsevol tarda al camp. Totes aquestes herbes són velles amigues a l’estiu de Mont-ral, però en podria esmentar fins i tot de més verinoses a la ciutat on visc. Quadern de notes, doncs, i a enriquir experiències i literatura. Ningú podrà dir que aquesta és literatura plana.

*
L'aparició. Sobre foto de M. V.

8 comentaris:

Sílvia Tarragó Castrillón ha dit...

Com m'agraden els llibres escrits amb tanta cura de les paraules!!!! Gaudeixo més de la manera en què és escrita una novel·la que de l'argument. Visca el preciosisme literari!!!!

Helena Bonals ha dit...

És literatura rodona!

Quadern de mots ha dit...

Repetint el que has dit "Fantàstic paràgraf"

novesflors ha dit...

M'agrada la descripció que en fa: ens ho mostra, ens ho fa palpar i oldre...

M. Roser ha dit...

Tens raó Olga, és tota una lliçó de literatura descriptiva...Realment , aquestes plantes remeieres, es tornen màgiques per obra de la ploma d'aquest escriptor...
Bona nit.

Maria Dolors Giral ha dit...

Carlos Fuentes, sempre el mestratge evident. Quina pena que ja no pugui seguir regalant-nos però hi ha tanta saviesa en els seus llibres qu ai no ens els acabarem.

Josep Gironès Descarrega ha dit...

Darrerament m'he retrobat amb l'herba del mal de masclit, una planta amb fulles llargues i dentades, i amb una flor que sembla un fermall amb botonets de color fúcsia.
La mare l’anomenava molt i em deia que es feia servir per curar les malalties de la pell de la cara.

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

Lliçó d'escriptura de debò, la de Fuentes i la teva.