POEMA DEL BON MATÍ


31-1-12



*

Poso aquest post l’últim dia de gener i celebro el pas del temps oferint-vos un poema meu que el blog “Pell a pell” ha volgut reproduir per a la seva col·lecció de bons dies o salutacions matinals. A vegades els poetes ens sorprenem de trobar un poema propi amagat a la memòria dels altres. Gràcies, salut i bon primer matí de febrer.

*

POEMA DEL BON MATÍ



Poema del bon matí,

el de les coses petites,

la paraula que comença

i també el primer somriure,

i l’olor del pa calent

i l’aigua que raja fresca

que va desvetllant els somnis

i els pensaments que floreixen.



Poema del bon matí

que busca l’amor i el troba,

que no s’espanta del dia

perquè l’hora encara és jove.

Avui neix una claror

que ahir encara no sabia:

té necessitat de tot

i ho demana sense mida.



És un començar en no res

i estrenar les mans tan vives

i uns llavis que mai no es cansen

de besar la pell tan fina.

Amor, si el carrer és glaçat

i cap ocell no et desperta,

no deixis entrar la por,

no l’escoltis! Que no és certa.



Cal desvetllar tots els somnis

i renovar l’esperança,

deixar el malson i l’angoixa:

no oblidem que la nit passa.

Poema del bon matí,

el de les coses petites,

que s’acabarà i que torna,

que ens porta el goig i ens fa lliures.

*

Olga Xirinacs
*
Il·lustració d'OX.




8 comentaris:

Júlia ha dit...

Preciós poema!!!

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

Alegre com un picarol, assenyat com les aus que tenen cura dels seus petits, esperançat com la pluja que assaona bon sól...

M. Roser Algué Vendrells ha dit...

Olga si trobes poemes teus on menys t'ho esperes , és perquè a la gent li agraden.
Aquest poema del bon matí és molt dolç i molt de la vida quotidiana,
trobo que si el llegeixes en llevar-te, ja t'alegra tot el dia...
Petons,
M. Roser

Galionar ha dit...

Un bell regal el teu poema, Olga, que convida a encarar tots els altres matins venidors amb optimisme i noves forces. Una manera bonica d'acomiadar el gener.
Una abraçada.

GLÒRIA ha dit...

Un poeme presiós, Olga. El de les coses petites que són les més grans.

Josep Gironès Descarrega ha dit...

Un poema que refereix els inicis esperançadors, que falta ens fa.

Helena Bonals ha dit...

Optimisme a dojo!

aida ha dit...

genial!