UN CERVELL COM UN FREGALL

10-1-12

*

UN CERVELL COM UN FREGALL

*

Aquests dies haureu pogut llegir al diari una noteta breu –no fos que la gent se’ns espantés- afirmant que el cervell es deteriora a partir dels 45 anys (British Medical Journal). Qui vulgui saber més, que vagi a Salamanca. ¿Quants cervells de més de 45 anys van fets un fregall per aquests món de Déu? ¡I pretenen manar-nos i tot! (Tornaria a citar en Higgins però seria excessiu).

Pensava en Álvaro Pombo, premiat precisament amb el Nadal aquest dia 6. M’agrada com escriu Pombo des de “El héroe de las mansardas de Mansard”, que ja fa anys. La nova novel·la, doncs, deu ser una piltrafa, perquè l’home va néixer el 39... I el gran director d’orquestra Nikolaus Harnoncourt, de 82, dirigint la Filharmònica de Berlín deu ser un desastre. ¿On anirem a parar? ¿I la gerontocràcia? La soviètica, la xinesa, la gallega, la reial...

Ja fa massa temps que surten avisos d’aquests als diaris. Alerta, que els jaios descompensen l’estat del benestar. Compte, que els jaios no serveixen per donants d’òrgans. Ai, les pensions, cada vegada més estretes i restretes. ¿Per què no s’aprova l’eutanàsia d’una vegada? Jo la demano a crits, la necessito per a mi, i cadascú que pensi el que vulgui, però arribar a sentir-se un rebuig social no ho vull per a ningú.

Per això us aconsello amb molta fe i molt de gust el llibre DE LA INTELIGENCIA Y EL PLACER- LA DIETÉTICA DEL CEREBRO (Biblioteca Mondadori). Us ensenyarà quins aliments necessita el cervell per carburar i per obtenir-ne plaer. Mengeu, intel·ligents amics de totes edats, i sigueu feliços.

*

Charlot i Mao. Postal collage d’OX.


10 comentaris:

Olga Xirinacs ha dit...

Per qui tingui la bona voluntat de llegir el post: m'he oblidat el nom de l'autor del llibre. És Jean-Marie Bourre.
Olga

Manel Aljama ha dit...

Quan vaig llegir la nota vaig pensar més o menys això que has escrit. Sembla tot plegat una conspiració: vull dir donar notícies negatives i sense futur contínuament de manera que una mentida es fa veritat a força de repetir-la. Ben bé no és conspiracio, és manipulació i punt.
Una abraçada

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

Que ens deteriorem amb l'edat no és una notícia, és la realitat. I és precisament aquesta realitat -que no és igual per tothom, cal dir- la que ens esperona a no buscar la 'vida' allà on es floreix sinó 'Vida' allà on no mor... Aquesta ha estat la tasca de les filosofies, de les religions, de l'art... És la negació de l'esfera espiritual el que està en crisi. D'aquí que ens vinguin amb amenaces. Siguem rebels, doncs, siguem heroics, i cultivem el cervell tan físicament com espiritualment. Bé ho devia fer Pau Casals, oi?, i només és un exemple. Que una societat no contempli els Pau Casals sí que està malalta...

manel ha dit...

Sobretot,sobretot, mengeu fruits secs, a grapats, a grapats.Mentre compris i consumeixis (pagant tu,es clar) la societat no et dirá rès,oi?.

Montse ha dit...

ui, doncs jo ja porto uns quants anyets deteriorant-me... ja deia jo que la neurona feia pampallugues!

Bah! Els diaris, alguna cosa han de dir.

M'apunto el llibre que recomanes i l'autor. I el que diu en manel no és desencertat: mengem fruits secs, que van molt bé (hi té a veure, allò de les cues de pansa?)

Josep Gironès Descarrega ha dit...

Un dels millors aliments per sobreviure feliç malgrat tot el que ens envolta és la indiferència conscient. Eixampla el somriure i no amplia la llaga d'estómac.

Montse ha dit...

per cert, amb el títol del teu post he pensat en la fundació Tàpies, hehehe... pssst... ha estat una imatge que m'ha vingut al cap, eh? amb tots els meus respectes, faltaria més!

Clidice ha dit...

Ets culpable si ets vell, si ets jove, si ets estranger, si ets del país, si ets dona, si ets home, si ets gras, si ets massa prim, si ... el cas és que et sentis malament i culpable d'alguna cosa, que així ja sabran per on agafar-te. Aquest és un secret que abans només feien servir els capellans, ara, podríem dir que la religió s'ha escampat a més estaments. Quilsvafotre! i això no ho deia en Higgins.

M. Roser Algué Vendrells ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
M. Roser Algué Vendrells ha dit...

Sembla que hagin descobert la quadratura del cercle...és natural que amb l'edat , el cos es deteriori.
L'únic que cal fer és tenir-ne cura sense obsessionar-se i sobretot, fer gimnàstica mental i em sembla que cada persona ha de buscar el que millor li vagi per a les seves neurones particulars...
Petons,
M. Roser