DEPREDADORS

*


12-1-12

*

DEPREDADORS

*

La càpsula tancada és com tots nosaltres: guarda secrets. Quan vaig als afores m’agrada collir alguna carbasseta del que en diem miraguà, o miraguano, que en realitat és Araujia sericifera. La càpsula vellutada d’un color verd suau, elegant, de forma agradable per tenir a la mà, quan comença a obrir-se ja ens podem apartar tots: les sedoses volves s’escampen només amb un respir i tot l’aire es cobreix d’una blanca i lleugera brillantor.

La volva de lletsó, per exemple, és més dominable. Algú la compara a un esperit lliure que, portat pel vent, acompleix el seu destí i arrela on pot. Les volves de miraguà servien antigament per omplir coixins, que resultaven d’una suavitat memorable, propícia al somni. Fins aquí, útil i bella.

He dit que la càpsula s’assembla a nosaltres perquè tots guardem misteris. Però, a més, aquesta planta té fama de depredadora, també com nosaltres. Als tarongerars és prohibida, perquè resulta nefasta en més d’un sentit. Es reprodueix ràpidament, com les persones a la Terra. S’arrapa a l’arbre que té més a prop i, com fan altres lianes, per exemple els ficus, les heures, la vidalba, etc., en pocs anys pot haver ofegat l’hoste, en el seu afany per pujar i absorbir llum i nutrients. Cosa que passa ara mateix i sempre, però ara ho veiem més clar, amb la política feridora i els que exerceixen poder. O sigui, amb qui remena diners, que els dits se n’unta, com diuen de l’oli. Aquests depredadors ens ofeguen, ens escanyen, s’enfilen sobre el nostre cos ja prim i consumit –cos social, cos de país – i l’espremen fins que l’arriben a eliminar. Almenys aquestes intencions són les que veig i sento cada dia d’aquests mesos i anys fatídics que ens toca tornar a defensar la pàtria.

*

Foto d’OX

6 comentaris:

Imma Cauhé ha dit...

Molta raó en el teu escrit, i un bon símil. La diferència està que la teva planta és bonica, i els que pugen aixafant els altres no ho són tant, i a més no ens serveixen ni de coixí encara que ells si que en fan un de gran amb les nostres pelusses.

Lapsus calami ha dit...

Pel que ens dius al teu post anterior, potser aquests polítics podrien posar-se un espantail·lusions fet de miraguano. :) De xiquet el meu coixí de dormir era d'aquesta matèria, el nom de la qual em duia ressonàncies ultramarines, ves a saber el perquè.

Josep Gironès Descarrega ha dit...

Fa tres-cents anys que se'ns escanya com a país i ara disposem de les dades que ho confirmen. Però no hi ha reaccions.
Els "nostres" polítics van a la seva i tots nosaltres ens hem acostumat a formar part d'un ramat mesell.

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

La depredació és una tendència que cal dominar, ja que si bé al començament afavoreix, al final la depredació acaba també amb el depredador. La Terra és víctima d'aquesta tendència agressiva-destructiva.

M. Roser ha dit...

Em sembla Olga que encara ens tocarà defensar la pàtria molts anys...
Quan era petita bufàvem les flors seques del lletsó i de les volves que volaven, en dèiem angelets...
I també teniem un coixí fet amb miraguà i tothom i volia dormir, perquè era molt tou i suau; ajudava a tenir bells somnis...
Petons,
M. Roser

Manel Aljama ha dit...

Sí, encara ens tocarà defensar la pàtria molts anys. A Mallorca, a IB3 ara tornen les factures si estan redactades en català, no només a pa i agua...

Una abraçada