LA IGNORÀNCIA ÉS ATREVIDA

9-1-12


*

LA IGNORÀNCIA ÉS ATREVIDA

*

Escric a cop calent, cosa que no hauria de fer, però així m’esbravo. Fa pocs dies, el professor X de la Universitat XX (no d’aquí) m’envia la transcripció d’una llarga entrevista que em va fer, perquè s’ha de publicar. ¡Sort que me l’envia! Em faig creus de la manera fatal i destarotada com escric i parlo, segons els fulls. I com pregunta ell... Incoherències a dojo, repeticions, inexactitud en els noms propis d’autors, que es veu que ell no coneix i aboca com li smebla... Tres hores corregint sense parar –refent, vull dir – i una calorada que m’encenia, i prou calorós que és aquest hivern aquí.

La grossa ha estat aquesta tarda. Obro el correu i em trobo la transcripció d’un estudiant avançat de Geografia. ¡¡Marededéusenyor!!, que deia en Higgins (no, l’estudiant no es diu Higgins). Es va estar a casa tot el matí i fins i tot el vam convidar a dinar. Molt amable, el noi, vam estar bé. Però començo a llegir i per poc no m’agafa un cop de sangs. No heu vist res més mal escrit, destarotat, incongruent, ja ho puc dir, una merda de document. Ja el vaig advertir abans que un bon periodista ha de saber fer preguntes i escriure bé les respostes, o queda com un ignorant atrevit. No he pogut tirar endavant de la primera pregunta i resposta perquè m’he alterat massa. El pitjor és que es veu que li han dit que ha de presentar l’entrevista amb totes les digressions, dubtes, etc. que es donen en una conversa distesa ¡de quatre o cinc hores! I ell no sap ni escriure. I jo amb la flor a la mà... ¿Per què no m’ho deia abans, l’home? Li hauria fet per e-mail i llestos. ¿No n’aprendré mai, jo? ¿Sempre he de fer confiança a la gent? ¿S’han de violar així la intimitat i la confiança de l’entrevistat a casa seva mateix, o allà on sigui? El mal és que és diumenge i ningú respon telèfons o mails, per això, perdoneu, escric amb ràbia.

*
"Majo" il·lustrat. Collage postal d'OX



15 comentaris:

Montse ha dit...

buf... i es publicarà, dius? On? i no hi pots fer res? no li pots corregir i demanar que et posin la nota a tu? ÔÔ

cantireta ha dit...

Que el treguin de la universitat ara mateix!! I tu, pren-te unes til·les, que t'aniran bé... o uns whiskis, com vulguis...

Helena Bonals ha dit...

"Una ignorància estupenda!", deia amb entonació Jordi Llovet a la carrera...

Lapsus calami ha dit...

Que no els agrada el que fan ni a ells mateixos? No s'ho estimen? Paciència... i una copeta de Chartreuse

Calpurni ha dit...

Ignorància i atreviment no són paraules sinònimes però caldria pensar si les podem fer sinònimes.
Pren-t'ho, Olga, amb paciència.
Salut.

Manel Aljama ha dit...

Olga des de fa uns anys s'ha glorificat la banalitat i la ignorància. Fa uns anys vaig llegir una entrevista d'una escriptora i professora universitària que se sentia trista perquè era entrevista no per gent que NO ha llegit el seu llibre, ni s'ha mirat la tapa!!! És ha dir pregunta per preguntar. Com per treure foc pels queixals! Ja fa nays que a la premsa s'escriu amb mala sintaxi. Clar, fa just 18 anys van aprovar una llei educativa que era tot menys educativa!
Una abraçda i no emprenyis no paga la pena perdre els nervis per aquesta colla de capsigranys...

M. Roser Algué Vendrells ha dit...

Ja sé que diuen que les coses s'han de deixar reposar , però de vegades fer-les a cop calent és com una catar-si i va bé per esbravar-te, com dius tu...i et quedes més a gust!!!
La veritat és que aquest títol és molt encertat, ja que s'ha de ser molt ignorant per tant d'atreviment.
Pren-t'ho amb calma, que no es mereixen la mala estona que et fan passar...
Petons,
M. Roser

GLÒRIA ha dit...

Olga,
Tu et pots permetre escriure a cap calent perquè saps escriure fins i tot enfadada. És una llàstima veure amb quins nivells ens trobem avui dia. A la ràdio-Catalunya Ràdio- fa tres dies parlaven del "Kaikus d'Iowa" i, efectivament, res no hi ha més atrevit que la ignorància, ara mateix recordo com algú va publicar que el malaurat Jesús Moncada va nèixer a Mesquinesa...i era un blog "Jo escric" on es vantàven d'incentivar les nostres lletres. La vergonya no em va deixar entrar mai més en aquell catau.
Et saludo amb afecte.

Júlia ha dit...

Jo no entenc qui prepara els periodistes, n'hi ha un bon feix de joves que redacten molt malament i ja no entro en el tema de continguts i coneixements, lamentables.

Crec, però, que cal demanar responsabilitats directament als professors universitaris, tot i que això no passa mai.

He recordat en llegir-te uns comentaris ja antics d'Espriu després de ser entrevistat per una jove periodista d'aleshores, que es preguntava què sabia la gent i, en concret, els periodistes.

En tot cas el dret a rèplica i protesta imagino que encara existeix, tot i que, ves a saber.

Júlia ha dit...

Ara m'adono que dius que és estudiant de Geografia, bé, em sembla que tot va més o menys.

Josep Gironès Descarrega ha dit...

Els escrits, que se suposen elaborats amb ànim de permanència en el temps, haurien d'estar sempre ben fets; malauradamentm estem en el regne de la banalitat.

helena arumi ha dit...

Em sap greu i entenc la teva ràbia o impotència davant de tan mala feina.
Com és possible? Estem en una societat on difamar, dir bajanades, etc. d'un altre surt gratis.
Ànims. Pots fer una mena de contraresposta en un altre medi citant l'entrevista i la persona que la signa.
I pensar que a molta gent li costarà de creure segons què, venint de tu.

Una abraçada!

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

Quan jo començava a escriure, un amic, que ja és mort, l'Eduard Tell, em va dir amb tota naturalitat que 'potser faria alguna cosa, en literatura, perquè tenia cultura...'
El mateix val per al periodisme. Com es poden fer 'lletres' sense saber de lletra? Ningú no en sap, al començament, però aquest és el quid de la qüestió: aprendre'n. I ser humil en el temps de formació, en el temps de l'aprenentatge, parar bé les orelles, atendre..., i tot i així, no és garantia de res...

Clidice ha dit...

M'imagino el mal humor, si més no en el primer cas, que, en el segon, al ser un estudiant, penses que les coses van com van. Però vaja, espero que t'hagi passat el mal humor, si més no has pogut veure l'esguerro abans de ser perpetrat.

Alyebard ha dit...

El gran problema és que estem envoltats de mediocres que no saben ni volen reconèixer-ho. Digues-ne falsa modèstia, però jo no sóc escriptor, ajunto paraules. No sóc fotògraf, faig alguna que altre foto. Doncs reconec que hi ha gent que ho fa millor i pot ensenyar-me'n. Em sap molt de greu que et robessin el temps d'aquesta manera.