HARMONIA DE LA RUTINA

HARMONIA DE LA RUTINA

*

4-1-12

*

Negres nits d’hivern càlid, amb la lluna ben traçada, neta, i els amants que s’acosten al Balcó a escoltar, ¿què? Paraules d’amor; silenci; mar; una merla al vespre; una viola que envia enyorances sobre les ones que comuniquen tots els oceans. Un colibrí faria estrany, però és tan delicat com el so d’un ‘Andante’ de Mozart.

Recordeu: “No vagis a la mar / a encomanar les penes, / no vagis a la mar: / les aigües en van plenes.” Ho cantàvem fa anys i resulta etern i real. Però avui ha vingut Natán el geògraf a parlar del Balcó, de les meves vivències del Balcó. Hem estat hores en plàcida conversa. Els ulls tancats, ¿què veu primer? El mar. El recomençar cada dia, com nota Valéry. Compte, cal no confondre la rutina amb la monotonia, preciso. La rutina és “routine”, amable, el caminet que fem cada dia. L’oceà és una rutina continguda. Rutina el sol. Rutina la nit. Rutina periòdica la lluna. Rutina sempre recorreguda de les paraules d’amor i de les pregàries flotants. L’ona sonora. Les ales veloces de l’ocell. La paraula escrita de cada dia. L’esperada lectura.

Per a aquest nou any desitjo als lectors les rutines harmòniques més felices. Si no les trobeu, busqueu-les, que n’hi ha.

*

Viola i colibrí. Collage d’OX


10 comentaris:

Joan Josep Tamburini ha dit...

La bellesa dels petits instants, dels detalls. Res és igual, encara que cada dia sembli repetir l'anterior. Tot depen dels nostres ulls, de saber "mirar". una abraçada: Joan Josep

Calpurni ha dit...

Quanta raó tens, Olga: no és el mateix rutina que monotonia!
Un post molt poètic.
Salut i Bon Any!

Manel Aljama ha dit...

Olga, et dóno resposta aquí també ja que no tinc el teu email:

Sobre "tria de novetats de Vilaweb"

Olga, tens raó, la tria o un concurs, sempre és injust o més ben dit, la competitivitat insana és injusta i arbitrària.
Intento no veure un llibre com quelcom "de moda". Malauradament les editorials no van així, volen un producte que "es vengui" i "molt" més enllà de si literàriament és bo o dolent (que també és subjectiu). He rebut la notícia que s'ha descatalogat "Collita roja" en català. No és estrany, ja no el recomanen als instituts!
Dec ser antic, miro els prestatges en comptes de la taula de novetats... i fins i tot agafo llibres d'altres temporades!

GLÒRIA ha dit...

Olga,
La rutina com una petita ruta. Així em fas rebre el teu delicat escrit sobre el que jo, de vegades en dic, la vida quieta. Com s'agraeix la pau de quan no passa res i sentim el plaer del silenci mentre el temps degota.
Molt bon any nou!

Júlia ha dit...

La rutina té, efectivament, una gran poesia pacífica.

manel ha dit...

I que succeiria si ajuntessim les dues paraules en una sola: "monoruta"?.Un sol camí?: La rutina diària, la monotonia diària.Llavors no hi hauria massa lloc per la poesia.

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

La natura és mestra i ens ensenya la bellesa de la rutina: mai no es cansa de ser, la natura, amb les seves variants i sempre les mateixes...

Clidice ha dit...

Adoro les meves rutines i només accepto canviar-les per noves i millors rutines :) Que tinguis un bon any ple de bones rutines tu també :)

M. Roser Algué Vendrells ha dit...

olga, he llegit no sé quantes vegades el primer paràgraf que he trobat encisador...
Petons,
M. Roser

Josep Gironès Descarrega ha dit...

Que ens empari santa rutina, encara no canonitzada i massa sovint demonitzada.