LLUM DE CANDELA

2-2-12


*

LLUM DE CANDELA

*

De candeles n’hi ha de moltes maneres: de glaç, de mocs, de cera. Avui toca la de cera. Llum: “Lumen ad revelationem gentium et gloriam plebis tuae Israel”.

A poc a poc, pas a pas, es va construint la nostra memòria. Dia de la Candelera al col·legi; un lleuger ambient festiu distreia del fred de postguerra. Teníem les cares vermelles i ensenyàvem els genolls malgrat l’uniforme i els mitjons llargs. Dins de la capella es formava una petita processó i cantàvem la llum que havia il·luminat el poble d’Israel.

Naturalment que cantàvem el que ens ensenyaven. Naturalment que anàvem al col·legi triat pels nostres pares. Naturalment que no enteníem la majoria de significats, perquè els cants no eren traduïts al castellà ni al català. Però érem criatures i ens sentíem confortades amb les històries de les unes i les altres: Carme, del forn del Serrallo (morta precisament fa pocs dies); Josefina, filla del pastisser de la Rambla; Maria Teresa, filla del graner de la Plaça de la Font; la Josefina de Reus, del magatzem i botiga de sabates. A la sortida, m’esperava la iaia i em solia comprar una pasta de crema a la cantonada. Les nenes rèiem, estàvem contentes; hi ha el perill d’amidar amb l’òptica actual, ho sé. Però no aplicaré aquesta mesura a aquells dies de sols freds i llums petites, perquè això ho vaig aprendre després. El que vivíem m’ha fet com sóc, i no em penedeixo gens dels dies aquells. Hi ha qui, avui dia, i pel que vaig llegint, ens suposaria infelices i marcades a causa d’una educació “autoritària i tradicional”; a la dolça germana Rosa Bofarull, de Valls, li van matar el promès a la guerra i es va fer monja. La vaig dibuixar, morta, apagats els seus ulls blaus, exposada a l’entrada del col·legi, voltada de flors blanques. L’estimàvem tant... La seva família em va regalar un carnet d’ella com a record. Em penso que les tendreses se sobreposen a les grisors. ¿Què hi fa, que no ens recordem d’una llista de reis antics? En canvi, recordo els dotze fills de Jacob, ves quina cosa. Ah, i la Candelera, la Llum.

*

Collage d’OX



15 comentaris:

manel ha dit...

mare de dèu del candaler segon dia de febrer,sant blai el tres endevina quin mes es.
Coses que no s'obliden mai,certament.

El porquet ha dit...

Gràcies per acostar-nos l'esperit d'aquells anys. Des de la nostra òptica, possiblement, tendim a esbiaixar segons quines sensacions, impressions i en traiem precipitades conclusions.

Res millor que un bon escrit com aquest, cuinat a foc lent, per a captar les millors essències de la Candelera.

Joan ha dit...

Podent recordar la llum, qui voldria recordar les ombres?

Joan Josep Tamburini ha dit...

Suposo que devia tenir educadors autoritaris, inclús dolents. Però no els recordo. Em vaig fer frare perquè els estimava i volia ser com ells. Els dos que més admirava, desprès van penjar els hàbits. Però això tan se val. Per ells sóc qui sóc. Una abraçada: Joan Josep

Anònim ha dit...

Per la Candelera a Cauterets fem crêpes. Simbolitzen la prosperitat de la nova collita i la seva forma rodona i daurada evoca el retorn del sol després del fred hivern. Hi esteu tots convidats!

La marmota de Cauterets

M. Roser Algué Vendrells ha dit...

Quan sento algú que critica l'educació d'abans li pregunto si s'agrada com és ara, perquè en som la conseqüència i em sembla que no estem pas tan traumatitzats. Jo ho recordo com un temps feliç, ja que no coneixíem res més i mentre ens estimessin...

Si la Candelera plora el fred és fora, si la Candelera riu el fred és viu; Tan si plora com si riu , el fred és viu...La saviesa dels refranys.
Bona nit,
M. Roser

miquel ha dit...

M'agrada aquesta calidesa dels temps d'infantesa que comparteixo en el meu record.

Lapsus calami ha dit...

La memòria, he escrit en altre lloc, és jugador d'avantatge. Té quatre asos a la màniga: l'oblit, la bellesa, la faula i la nostàlgia. Preciós text amb el que m'identifico plenament.

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

És una festa de significat meravellós per a les dones que són mares novelles, que han donat a llum els seus nadons... I per a nosaltres, dones que tenim memòria i la infantem a cada record!

Montse ha dit...

Ruben, Simeón, Leví, Judá, Dan, neftalí, Gad, Aser, Isacar, Zabulón, José y Benjamin

:D

en castellà i només per aquest ordre!

deliciós post/aput/escrit, Olga. Com sempre?

un petó nevat

Montse ha dit...

Fe d'erraaaaaaaades-

Neftalí (majúscula, per suposat)

Aput=Apunt

ahir se'm va morir el teclat i el que m'he comprat és diferent (no per l'ordre de les lletres sinó per la mida de les tecles i tambe per la intensitat amb què haig de picar) així doncs, a part del meu natural despiste de tota la vida, ara s'hi afegeix el nou teclat!

manel ha dit...

Vull afegir que els dotze fills de Jacob n'eran tretze per que desprès de Zabulón ve una noia, la Dina.

Montse ha dit...

uix, és veritat, el que diu en Manel? Dina era filla de Jacob? bé, la pregunta és una altra... tretze fills, tenia, Jacob? ja veig que hauré de repassar la bíblia, encara que jo tot el que sé ho vaig aprendre als llibres de "religión" de l'editorial S.M., que eren una delícia ( un dels relats més interessants i amb més morbo era el que explicava les tortures a les que van ser sotmesos els "Hermanos Macabeos" digne del millor thriller, que riute'n del Festival de Sitges!)

Manel Aljama ha dit...

M'ha agradat. No sé si serà pel constipat que sembla que s'està apoderant de mi o per lo bo que és el text que no puc dir més que estic totalment d'acord amb el que dius.

Com més o menys es diu al final de "Stand by me" basat en un conte de Stephen King, "amics com els que tenim quan no arribes als onze o dotze no els tens mai en la vida" Els reis gots? no, la llum, els noms de les companyes...

M'ha agradat!

Clidice ha dit...

penso que no hi ha infantesa que no hagi tendit a la felicitat. sinó només cal veure com riuen i juguen tanta canalla en els camps de refugiats.