*
23-3-11
*
“ Endebades els homes, apilats a centenars de milers damunt d’una llenca estreta, cercaven de mutilar la terra damunt la qual s’atapeïen; endebades la cobrien de pedres a fi que res no hi pogués germinar; endebades grataven cada bri d’herba, fumaven l’aire amb el carbó i el petroli: endebades tallaven els arbres, foragitaven els animals i els ocells; la primavera era la primavera fins i tot a la ciutat. El sol escalfava, l’herba verdejava i brollava arreu on no l’arrencaven, tant a la gespa dels jardins com entre el paviment; els bedolls, els pollancres, els meliners desplegaven llurs fulles brillants i perfumades; els til·lers inflaven els seus brots a punt d’esclatar; els moixons, els coloms estaven alegrement enfeinats amb els seus nius, i les mosques, calentes de sol, borinotejaven damunt de les parets. Tot era esclatant; així les plantes com els insectes, com les criatures. Solament els homes – els grans – continuaven turmentant-se i posant-se mútuament paranys. Consideraven que no era sagrat i important aquest matí de primavera, aquesta bellesa divina del món creat per a la felicitat de tots els éssers vivents (bellesa predisposant-los a la pau, a la unió i a l’amor); era important i sagrat per a ells imaginar una pila de mitjans per esdevenir amos els uns dels altres. "
*
“ Endebades els homes, apilats a centenars de milers damunt d’una llenca estreta, cercaven de mutilar la terra damunt la qual s’atapeïen; endebades la cobrien de pedres a fi que res no hi pogués germinar; endebades grataven cada bri d’herba, fumaven l’aire amb el carbó i el petroli: endebades tallaven els arbres, foragitaven els animals i els ocells; la primavera era la primavera fins i tot a la ciutat. El sol escalfava, l’herba verdejava i brollava arreu on no l’arrencaven, tant a la gespa dels jardins com entre el paviment; els bedolls, els pollancres, els meliners desplegaven llurs fulles brillants i perfumades; els til·lers inflaven els seus brots a punt d’esclatar; els moixons, els coloms estaven alegrement enfeinats amb els seus nius, i les mosques, calentes de sol, borinotejaven damunt de les parets. Tot era esclatant; així les plantes com els insectes, com les criatures. Solament els homes – els grans – continuaven turmentant-se i posant-se mútuament paranys. Consideraven que no era sagrat i important aquest matí de primavera, aquesta bellesa divina del món creat per a la felicitat de tots els éssers vivents (bellesa predisposant-los a la pau, a la unió i a l’amor); era important i sagrat per a ells imaginar una pila de mitjans per esdevenir amos els uns dels altres. "
Lleó Tolstoi. “Resurrecció”. (Proa)
:::
El bon escriptor sap explicar en una sola pàgina, la primera pàgina d’una novel·la, les intencions dels homes; la contaminació de l’aire; les classes d’arbres, ocells i insectes i els seus costums: sap observar amb paciència, informar-se i descriure. En una sola pàgina retrata el caràcter maligne dels ambiciosos que conspiren ignorant els béns humils de la terra. En una curta pàgina, exacta, precisa i neta, dóna tota la informació i situació del paisatge, de la ciutat i del caràcter de la gent. És primavera i, per a Tolstoi, no passa en va.
*
Composició d’OX
5 comentaris:
Gràcies Olga. Llegir les paraules de Tolstoi sempre resulta molt estimulant.
Sí, la primavera, amb la seva exuberància, ens comunica el fet real de la ressurrecció.
Moltes gràcies pel teu amable comentari en el meu blog!!
Tu també tens aquest do...Amb poques paraules i partint d'una observació feta amb tendresa, ens descrius la vida.
"Neva dolçament, com ho fa el pas del temps, per velar les imatges, per esborrar els records, sense pes i també sense pausa, fins que tot signe de vida es però sobre la terra i ja no hi ha camins de tornada"
Del teu llibre: "Tempesta d'Hivern"
I aquest és només un petit exemple!!...
He passat molt bona estona llegint-lo i t'ho dic en present perquè ho acabo de fer.
Una aberaçada.
La natura és tan sàvia que per més que l'intentem malmetre, fa com l'au Fènix, que reneix de les seves cendres i ho fa d'una manera tan esplendida que ens enamora els sentits...
Una abraçada,
M. Roser
Tolstoi és un gran referent literari.
Publica un comentari a l'entrada