DISCRIMINACIONS - 2 -


*
27-3-11

*
Em truca un periodista de cultura per convidar-me a un acte a Barcelona. Molt bé. Breument li parlo del nou llibre de poemes. No convé omplir-los el cap amb derivacions laterals.
- Ah, és que no arribem a tot, i la poesia...-
El to de veu manifest fa entendre que, de poesia, ni consideració.
- Home, últimament heu dedicat pàgines senceres a dones poetes que viuen a Barcelona, i no pas d’una excel·lència manifesta. No deu ser la poesia, deuen ser les persones, doncs.
- ¿Quina editorial diu que li publica el llibre?
- X.
- És que les grans editorials conviden a dinars, obsequien...
- Home, això ja ho sé. Però el vertader periodista cultural –se’ns va morir Triadú, l’últim dels bons historiadors literaris –; el bon periodista contempla la qualitat del llibre, no la del regal. Bé, només era un comentari, perdona. Gràcies per haver-me trucat. Ja ens veurem allà.
::::::
Realment, és que la poesia... ecs. I les editorials petites, que s'ofeguin en una bassa de mocs, com deia aquell viatjant amic meu.
*
Tapís de Rubens, 1577-1640
Composició d'OX.

10 comentaris:

SM ha dit...

És el que dius: per als periodistes literaris hi ha notícies de primera i segona divisió. D'acord que estan saturats, sobretot abans de Sant Jordi, però els motius per discriminar no haurien de ser que els convidin a dinar o com de grossa és l'editorial que hi ha darrera, sinó l'interès (subjectiu o no) del llibre. En la meva experiència, hi ha molta diferència en el cas que em fan alguns depenent de quina editorial em publica (però també m'he trobat professionals a qui això no importa gaire, tot s'ha de dir).

Josep Gironès Descarrega ha dit...

Els qui s'aconformen en omplir la butzaca i el pap,no saben tot el que es perden.

M. Roser Algué Vendrells ha dit...

Olga, ens pots posar el títol del teu llibre de poemes? Segur que nosaltres el valorarem molt i molt. Penso que el criteri dels periodistes literaris, de vegades és ben poc afortunat...
Hem farà il·lusió llegir-lo.
M. Roser

Allau ha dit...

Olga, com va dir aquell ínclit conseller: qui vulgui estudiar filologia per plaer que s'ho pagui ell mateix. Manen les lleis del mercat. Si escrius poesia, tu t'ho has buscat.

Sandra D,Roig ha dit...

Es tan trist... ja fa dies que penso que s'han venut, els periodistes culturals i la critica, i no nomé4s per dinars.
Després veus poetes que escriuen fatal i que a més fan prosa narrativa. no pas poesia i tenen un "éxit esgarrifant".

Isabel ha dit...

ai, la bassa de mocs! no només s'hi ofeguen les editorials petites...

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

Llevat d'honroses excepcions que hi han perseverat, al periodisme cultural hi envien els periodistes que comencen. No tenen idea de res, i l'únic barem orientatiu és el que marquen les editorials a l'avançada i ja se sap, tenen els seus interessos que, malauradament, no són massa literaris precisament.

chuscartes ha dit...

Si haguéssim de conèixer de la bona poesia a través dels periodistes culturals, crec que ens ofegaríem amb allò que les gran editorials ens volen vendre. Seguirem fent força per a què no desaparegui la poesia de les nostres vides. Al menys, des de la meva aula continuo llegint poesia als meus nens i dibuixant sentiments segons el que conten els poetes. Una forta abraçada

Helena Bonals ha dit...

La poesia, gens d'ecs. N'hi ha prou amb llegir el poema de Marta Pessarrodona dedicat al Dia Mundial de la Poesia, que he penjat al meu bloc, per pujar-te la moral.

Galionar ha dit...

Olga, com que no em dedico professionalment a la poesia ni al món literari, no puc opinar amb tant de coneixement de causa com vosaltres, però és cert que trobo moltes dificultats per trobar el teu darrer poemari tant a Vilafranca com a Barcelona. Està claríssim que els autors més elogiats moltes vegades no són els que mereixen més elogis. Però ànims, que el llibre on hi ha qualitat acaba essent reconegut, ni que sigui a través del boca-orella.
Moltíssimes gràcies per visitar el meu bloc.