*
15 – 3 – 11
*
¿Què busqueu, dones, en aquesta mar de flor i de plors? ¿Que potser busqueu encara la vida, aquella vida tèbia que teníeu als braços? Aquella que amoixàveu amb el vel més fi que la brisa de la primavera que s’acosta; aquella vida tendra i rosada que alletàveu mentre a l’aire se sentia una non-non com un vol de papallona. ¿Que potser voleu trobar els foscos ulls oberts i veure el somriure tendre que us reconeixia? L’aigua deu ser freda, porteu mantonets de llana, porteu peüquets per aquells peus que es cargolen graciosament cap endins. Aviat floriran els cirerers i deixaran anar una neu de rosa tenyida de carmí; recolliu plegats, mares i criatures, munts de pètals en una festa que, en comptes de ser als jardins, aquesta vegada haurà de ser a mar, per veure si surt un bracet enjogassat que us vulgui trobar. I segur que us voldran trobar, però el mar és tan ample, tan fondo... tota una vida hi fixareu els ulls, tota la vida esperareu, i us semblarà que alguna cosa es mou sota un reflex brillant o l’ala d’una gavina, i direu: “¡és allà!”, i no serà. Tota una vida tindreu per enyorar, dones que busqueu en una mar de flors i de plors.
*
¿Què busqueu, dones, en aquesta mar de flor i de plors? ¿Que potser busqueu encara la vida, aquella vida tèbia que teníeu als braços? Aquella que amoixàveu amb el vel més fi que la brisa de la primavera que s’acosta; aquella vida tendra i rosada que alletàveu mentre a l’aire se sentia una non-non com un vol de papallona. ¿Que potser voleu trobar els foscos ulls oberts i veure el somriure tendre que us reconeixia? L’aigua deu ser freda, porteu mantonets de llana, porteu peüquets per aquells peus que es cargolen graciosament cap endins. Aviat floriran els cirerers i deixaran anar una neu de rosa tenyida de carmí; recolliu plegats, mares i criatures, munts de pètals en una festa que, en comptes de ser als jardins, aquesta vegada haurà de ser a mar, per veure si surt un bracet enjogassat que us vulgui trobar. I segur que us voldran trobar, però el mar és tan ample, tan fondo... tota una vida hi fixareu els ulls, tota la vida esperareu, i us semblarà que alguna cosa es mou sota un reflex brillant o l’ala d’una gavina, i direu: “¡és allà!”, i no serà. Tota una vida tindreu per enyorar, dones que busqueu en una mar de flors i de plors.
*
Collage d’OX
Collage d’OX
3 comentaris:
El mar, sempre font de vida i inspiració, massa sovint també ens porta la mort.
La naturalesa ens ensenya les seves dues cares...
Caram. Serà el món que ens envolta, o el dia, però sembla que avui tots plegats estem d'un trist gris com el temps.
Publica un comentari a l'entrada