CRISANTEMS PER ALS INFANTS DIFUNTS


*
14-3-11

*
Aquest migdia hi ha hagut un greu accident en un dels punts negres que tenim, vora d’Altafulla; un turisme ha xocat contra un camió i han mort dues mares i dos infants. Les morts properes diuen que impressionen més, però el nostre cor, amb l’empatia, se sorprendrà encara molt de temps pels fets del Japó llunyà.

Aquesta “setmana blanca” vaig portar la néta Gisela, de 10 anys, a veure un parell de museus. Dediquem molt de temps al joc i a riure, però ella m’havia preguntat si teníem museus a Tarragona. A l’Arqueològic érem sols entre columnes, capitells i colossals estàtues romanes. Hi ha la nineta de vori articulada, trobada a la tomba d’una nena; hi ha fireta de fang per jugar els nens romans. Gisela va comptar tots els exemplars del famós mosaic dels peixos, que ornava una luxosa vil·la romana. Jo la deixava fer, i ella circulava entre els emperadors com si jugués a fet amagar. Vaig pensar en la familiaritat dels nens, que no donen importància a les glòries passades, i ella s’entretenia entre peus trencats, mans mutilades, inscripcions que podia llegir, i agulles per cosir aquells vestits que vés a saber com eren. Naturalitat, doncs, dessacralització i coneixement d’elements nous i vells.

Aquest post i el seu collage els dedico a tants d’infants morts (infants difunts, segons el joc de paraules de Ravel en la seva Pavana): des de la nena romana que tenia la nineta de vori, passant pels infants de guerra, pels del Japó i pels dos que han perdut la vida tan a prop de la ciutat, un migdia de diumenge plàcid.
*
Collage d’Ox. Figura extreta de catàleg de moda per a infants.

5 comentaris:

El porquet ha dit...

Un post amb molt sentiment. M'ha encantat.

Les morts (i els ferits) per accidents de trànsit semblen una epidèmia impossible d'eradicar.

L'epidèmia nuclear, esperem no haver-la de lamentar perennement. Fa por. Realment, fa molta por.

Josep Gironès Descarrega ha dit...

Gisela és una nena encisadora i s'assembla a la seva àvia materna.

Pilar ha dit...

Algun dia Gisela valorarà molt el fet d'haver pogut comptar tots els mosàics dels peixos, una setmana blanca en què van desaparéixer molts nens sense haver pogut fer el mateix.
M'agrada l'atmosfera que has creat amb les imatges i les lletres.

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

Ah, els infants, la joia de l'existència!

Lale Mur. ha dit...

Quina desgràcia que està vivint Japó. Quina llastima per tothom que ha perdut les seves vides a les mans d'un desastre natural i encara més a les mans d'un desastre humà, el centre nuclear! :((