*
26-3-11
*
Les discriminacions per la raó que sigui sempre saben greu. Ara només parlaré de l’última, de llibres, que és “La llança de Sant Jordi”, presentada per Òmnium Cultural. Estimo Òmnium, en sóc sòcia i antiga dirigent, per això aquests fets, encara que siguin “petits”, m’indignen per injustos.
“Voteu els llibres de Sant Jordi” ens demanen en una web, “La llança de Sant Jordi” (¿mortal, em pregunto?)
Ahir miro els llibres que exposen i en són quatre o cinc. Avui ja n’hi ha més. Busco el meu llibre de poemes i, naturalment, no hi és. Dic “naturalment” perquè aquests últims anys noto una exclusió cultural sistemàtica, i de manies no en pateixo.
Escric a Ò. C. preguntant on és el meu llibre. Que el que haurien de fer, si treballen com cal, és consultar l’ISBN, veure quins llibres s’han publicat, i posar-los a votació. Almenys Òmnium hauria de treballar bé.
“Els llibres els envien les editorials”- em responen.
“La meva editorial, Òmicron, de Badalona, amb un bon catàleg, no ha rebut cap petició de llibres, i continuo dient que aquest sistema és volgudament discriminatori. Precisament les editorials petites s'esforcen per publicar en català sense mitjans i amb nul·la cobertura mediàtica, i fets així ajuden el gran i obliden el petit. Un joc al que no s'haurien d'avenir els que diuen que "fan país". Demano, doncs, que aquest fet es corregeixi en altres edicions.”
*
Continuarà.
*
Collage d'OX
5 comentaris:
Si a tu et fan això imagina't a mi, la veritat és que tot plegat fa angúnia, abans encara hi havia uns sectors 'fidels' a la literatura i indrets com ONA on ho podies trobar gairebé tot.
Un altre misteri és com del no res, de tant en tant, surt un gran escriptor nou que no sabem d'on ha sortit i el treuen per tot arreu.
Vaig llegir "L'agonia...", perquè el vaig trobar a la Catalònia. Feia dies que buscava elúltim de poemes, però encara no l'he trobatr. Encara sort que aquell dia vaig saber trobar "L'agonia..." Deu ser que no sé buscar. Una abraçada: Joan Josep
Doncs em sap greu llegir això. No en sóc soci però sempre he confiat en Òmnium i en tinc una imatge molt positiva.
Com bé dius, esperem que esmenin aquestes històries un pèl estranyes.
Estimada, em sap greu que passin aquestes coses, tot i que no ens hauria d'estranyar, el vulgar campa a gran velocitat i, ja ho veus, arriba fins a Òmnium, el lloc més impensat.
Olga, estic d'acord amb tu sobre les editorials petites, gràcies a elles jo he pogut publicar alguna coseta. Les editorials grans, si tens un nom t'ho publiquen tot i sinó, et diuen que no és el seu estil. Segurament ni s'ho llegeixen. Em sap greu això que t'ha passat amb el llibre...
Petons,
M. Roser
Publica un comentari a l'entrada