TEMPS NOU
*
24-12-13
*
Les eines
reposen, tot és endreçat i la gent, dins, celebrem el fet de ser vius. També
recordem els morts, també, i alcem una copa perquè saben que, d’una manera o
altra, som amb ells i ens somriem amb complicitat.
Dins de cadascun de nosaltres, que
som duals, existeix un esperit burlesc. És lleuger i amb ales i pretén alçar-se
per sobre de les realitats pesants de cada dia. Moltes vegades el volem ignorar i fem mal fet. Recomano,
aquests dies de festa, obrir la cistella de les meravelles reprimides i
alliberar d’una vegada allò de més bell i imaginatiu que portem dins: ¿què en
sortirà? ¡Sorpresa! Deixem-nos anar i veurem la gràcia que no sabíem:
escrivim-la, retratem-la, parlem-hi, pensem-hi, juguem-hi.
Borbolla de xampany, ala de fada o
de papallona, cabell que el vent esbulla, somriure fugaç. Celebrem que som
vius, que al cel hi ha estrelles: oh, aquest Venus radiant, que la mare en deia
“lucero vespertino”. Amb tantes coses bones i precioses que sabem fer, el temps
nou hauria de ser més feliç. Digueu-me ingènua i us respondré que sí:
sentimental, ingènua i tossuda, sóc.
*
Collage d’OX
9 comentaris:
M'agrada la teva engresadora proposta, Olga; celebrem la Vida, sense oblidar la mort, amb tota la il·lusió possible!
Molt bones festes, estimada, i una abraçada molt gran!
La innocència, la qualitat més transparent de l'ànima! Renovem-la aquests dies en la mesura del possible...
Bona nit de Nadal, estimada amiga.
Som duals. Exacte. I aquesta part lleugera i festiva ens cal per afrontar un futur que no pinta gaire optimista. L'optimisme teu -que comparteixo a pleret, i que ens diguin ingenus- ve de la determinació, el coratge, la tossuderia com tu dius, de ser un pèl inconscients, un bon tros burletes, una mica tocats pel polsim d'una fada esbojarrada.
Alcem la copa pels morts i els vius!
Tant de bo sigui així. Bon Nadal
Sempre hem de celebrar el fet de ser vius, la il·lusió de començar un nou dia i un altre Nadal...
Si que brilla el planeta Venus, que a pagès en deien també, l'estel bover, perquè quan el veien al mati, treien els bous a pasturar i al capvespre, els tancaven...
Bon Nadal.
Dama fascinant i engrescadora que ens invites a ser artistes ni que sigui durant una estoneta d'aquesta vida breu.
Segur que et faré cas, em sentiré feliç i per endavant ja te'n dono les gràcies.
Hem dinat amb una espelma encesa per Recordar els morts, i potser els nostres morts es recorden de nosaltres i ens enyoren.
Fita
Si és qüestió de celebrar, em poso el primer de la fila!
Publica un comentari a l'entrada