EL CARTER COMPASSIU

EL CARTER COMPASSIU
*
9-12-13
*
Pels voltants del mercat faig una estona de camí darrere d’un carter que porta el carret groc i blau amb la correspondència. Pels voltants del mercat, també, hi ha un viacrucis, un rosari o el que se’n vulgui dir, de pidolaires asseguts a terra als llocs estratègics, més l’acordionista fidel. L’acordionista fa la seva música eterna, sempre la mateixa, amb un amplificador discret. Els pidolaires roseguen lletanies o salmòdies, també sempre les mateixes, elevant el to quan passa un vianant, però com que és ple de gent, el zumzeig és continu, de manera que si no circulessis et podries quedar adormit, que n’hi ha que dormen drets.
            El carter que camina davant meu va deixant una moneda a cada pidolaire. Aquest fet em planteja molts dubtes i curiositats: ¿quants mendicants troba el carter a la seva ruta?; ¿els mendicants coneixen el carter compassiu?; ¿el carter els deixa una moneda cada dia?; ¿el carter em podria dir si sempre troba els mateixos pidolaires o fan torns? Hi he de parlar sens falta, aquesta incertesa em rosega.
            *
Postal collage d'OX.

14 comentaris:

Carme ha dit...

Doncs, quan ho sàpigues, ens ho expliques si et plau, jo també m'he quedat intrigadíssima...

:D i ho dic de veritat...

M. Roser ha dit...

Potser ho far per veure si així s'anima la gent fer-ho...De vegades un gest es més efectiu que les paraules!
Petonets, Olga.

novesflors ha dit...

D'aquestes incerteses, d'aquestes preguntes, descabdellant, descabdellant, podria sortir algun relat i tot.

Calpurni ha dit...

Tant de bo el carter els donara una carta d'algú que se'n recordara d'ells!

Loreto Giralt Turón ha dit...

Ja ens explicaràs el que descobreixis perquè el sou de carter segur que no allarga tant, i menys avui dia.

gloria abras pou ha dit...

Jo penso que el carter és caritatiu de mena i cada dia reparteix almoines sense mirar qui les rep.
Salut, Olga!

Josep Gironès Descarrega ha dit...

De sempre hi han hagut persones necessitades d'ajut, però també altres que del demanar caritat n'han fet ofici. I també de sempre han existit persones com aquest carter, que han repartit amb altres persones el poc o el molt que posseeixen.

Maria Dolors Giral ha dit...

Quans relats han sortit de les teves observacions. Si tots les escrivíssim en far´ñiem un bon recull. Després diuen que trobar areguments costa.

Sílvia ha dit...

M'agrada aquest personatge, és curiós que ens intrigui algú per ser tan compassiu. Tenia una amiga que quan trobava algú molt bo molt bo, sempre pensava que en algun moment del seu passat devia haver fet alguna cosa molt dolenta per arribar a ser tan bo.

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

Ah, els estimats carters que ens porten cartes, veritables regals com les monedes que el teu carter va deixant pel camí...

Galionar ha dit...

Realment, sembla un personatge d'algun conte, el teu carter. M'has deixat força intrigada.
Una abraçada.

cantireta ha dit...

A manca de paraules, diners. Una purga, potser, per evitar compadir-se o compadir-los?

Salut, mestra :-)

Helena Bonals ha dit...

Té molt d'esperit de Nadal, en tot cas.

Eduard ha dit...

Part del paisatge quotidià, els pidolaires de diversa mena semblen reduir-se a objectes. El carter, insòlit, emergeix com un subjecte actiu que envaeix el paisatge natural amb un comportament gairebé sobrenatural. Podria ser un enviat d'un déu rebel que es nega a condemnar els captaires a la condició passiva d'objecte.
Per això la narradora es planteja els dubtes: pot realment imbricar-se en aquesta tasca divina sense alterar el ritual que sembla descriure?