TRIPLE BUIT

TRIPLE BUIT
*
16-12-13
*
“Quan vostè va escriure el llibre sobre els suïcides del Balcó, m’hauria d’haver consultat a mi primer”, em diu un testimoni fiable, també amb domicili proper. “Vindré a prendre apunts amb el bloquet”, li prometo.
Un dia el van avisar que un home es volia tirar pel Balcó. Al buit. Hi va anar corrents per impedir-ho i l’home es resistia. Com que l’amic és judoka, va immobilitzar a terra el pressumpte. Quan l’anava a agafar per la mà, resulta que es troba el buit: l’home no tenia mà. Els policies que venien amb les manilles tampoc les van poder fer servir.
El penúltim suïcida que va aconseguir tirar-se no tenia braços. N’hi ha que demostren prèviament les intencions i n’hi ha que no. Trobo un pensament al llibre que llegeixo i em sembla apropiat per explicar una altra classe de buit, el buit interior:
“En què consisteix la soledat? ¿Es tracta d’una soledat que ens és donada? ¿Existeix al nostre interior, atenta a l’oportunitat de créixer fins que ens superi? ¿I què passa si algú es veu obligat a cedir a la soledat?” (Mons Kallendoft, escriptor suec.)
Aquests dies al voltant de festes hi pot haver soledats que ens superin.
*

Ciutat de seda. Postal collage d’OX

7 comentaris:

M. Roser ha dit...

Caram, quina casualitat, parlant de suïcidis... Avui, aquí al poble, una dona s'ha intentat tirar pel balcó, però han pogut aturar-la, no en sé els motius...
La solitud, de vegades fa estralls, quan no es tria i es converteix en amiga íntima...En canvi, quan és voluntària, pot ser molt plaent.
Bona nit, Olga.

Loreto Giralt Turón ha dit...

Com amb tots els sentiments complexes, per sort hi ha molta literatura que ens ajuda a acostar-nos-hi. Jo encara el tinc una mica verd...

gloria abras pou ha dit...

La solitud de vegades és dura i ens fa mal i d'altres la desitjem profundament. En el fons és el nostre alter ego, una forma d'amor que ens embolcalla i ens mareja. Com Moustaki je ne suis jamais seule avec ma solitude.
Un petó, Olga.

Josep Gironès Descarrega ha dit...

Per aquests dies fa la sensació que tots haguem de ser més feliços que al llarg de la resta de l'any, però no hi ha motius objectius perquè això hagi de ser així. I és quan es creen falses expectatives quan es produeixen més decepcions, algunes de les quals porten al desànim.

Helena Bonals ha dit...

Jo he passat Nadals ben horribles. Que no tornin, si us plau.

novesflors ha dit...

La solitud pot ser terrible, però, alhora, és una bona companya, vull dir que d'alguna manera fa companyia. Ja ho deia Moustaki.

xavier pujol ha dit...

Els dies propers al vint-i-"buit" de desembre, augmenten les sensacions de solitud, d'enyorament. Són dies proclius a les exageracions sentimentals.

Olga, sempre ens fas pensar...

Fita