A VEGADES L'ANY S'ACABA

A VEGADES L’ANY S’ACABA
            *
            30-12-13
            *
Dels braços del llum de sostre pengen cintes de colors que s’acaben davant dels plats amb un petit obsequi per cada comensal. Any Nou.
            Curiós. Rellegeixo dietaris i cartes de gent tan diversa com Clara Wieck, Stravisnky i Rilke per trobar les seves apreciacions sobre festes com les d’aquests dies. Però tots semblen estar massa ocupats preparant els seus concerts, assaigs i viatges i passen per sobre de tradicions ancestrals, anteriors al cristianisme i, per això mateix, inscrites al nostre subconscient, el corrent subterrani que alimenta el cervell. El seu espai de temps, tot i ser comú a l’ésser humà, es distribueix d’altra manera, segons interessos generalment de feina. També curiós que l’únic que fa menció de Nadal és Rilke i, encara, perquè envia regals a una dona i es veu obligat a escriure-li una tarja.
            Caldria un repàs més extens per concloure si les festes de Nadal es circumscriuen a la llar, cosa que és certa, i si afecten més les dones. ¿Qui vigila mantenint el foc? ¿Qui proveeix? ¿L’home de món és massa dur per cedir al sentiment? ¿O encara no ha descobert la intel·ligència emocional?
            Seurem a taula i celebrarem l’entrada de l’any amb un dinar, costum heretat de la meva àvia i que potser s’acabarà amb mi. Entrarem als temps despullats de l’hivern nu sense concessions amables. El fred s’estavellarà contra el sol duríssim de gener i el mestral capgirarà les ones. Anem avançant anys. Avui, amb la infermera, comentàvem que no ens agradaria gens tornar enrere en la nostra vida, que tant ens ha costat de fer avançar fins al lloc on som. L’any ens demana i ens promet un esforç més. Duresa de gener i un plat de sopa. A alguns ens sap greu deixar el recer abrigat. ¿Són millors els que l’ignoren?

            *
Collage d'OX. Col·lecció 'Últimes Llums'

13 comentaris:

M. Roser ha dit...

L'any s'acaba i en comença un altre, és llei de vida...
Si pogués tornar enrere, uns quants anyets, amb l'experiència d'ara, estaria bé...
Duresa de gener per a molts, que no tindran gairebé res més que aquest plat sopa!
Olga, que acomiadis aquest any amb alegria i rebis el 2014 amb esperança!

gloria abras pou ha dit...

Olga,
Una molt bona entrada d'any. Un sol tan lluminós, tan càlid que et recordi una gens llunyana primavera. I rodejada per la teva gent i els teus llibres, els que has escrit i els que, sense ser-ne l'autora, viuen amb tu i són de la teva propietat.
Olga, un sol nou i, si mirem endarrere, que sigui sense arrepenjar-nos en la nostalgia.

Carme ha dit...

Jo tampoc tornaria enrere... Olga.

Et desitjo una bona entrada d'any. Un bon dinar de cap d'any. Jo també el faig amb la família.

I sobretot un millor 2014, ple de coses bones, il·lusions i estimació.

Maria Dolors Giral ha dit...

Bon any nou, Olga! Les tramuntanades, els llevants i en general les inclemències del temps tenen un bellesa feréstega però sorprenent, la força del vent i la natura desfermada. Com tots... l'important és saber capejar els temporals i gaudir del bon temps que sempre en segueix.

Enric H. March ha dit...

Tot gira al voltant d'aquest foc, que és llar, i de qui el manté. Tot!

Bon any, Olga i companyia!

Eduard ha dit...

Tot és un equilibri entre recers mantinguts i espais oberts que cal explorar. Nosaltres mateixos fem un camí que, si comença bé respira a fins l'olor entranyable de la llar, i si continua bé travessa el món per tornar a la llar. No podem tirar enrere, però ens convé mirar enrere, a la nostra infantesa i a la infantesa del país, o a les turbulències d'un passat que ens han dut on som.
Em ve al cap el relatd e Joyce "Els morts". No és pròpiament nadalenc, transcorre la nit de Reis em sembla, però la seva mirada cap al passat té aquesta textura epigonal que tenen els retorns a les grans eifanies de la infantesa.
Sí 2014 ens espera, i espera de tots, crec, un esforç més. Potser el més gran. Som-hi, docs.

Loreto Giralt Turón ha dit...

Jo tampoc no tornaria enrere, guanyaria algunes coses però en perdria moltes més. Bona entrada d'any i feliç 2014. Sí i sí! :)

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

La llar, com tota realitat humana, té dues cares: l'amable, la confortable, i la que crema.
Et desitjo de tot cor, estimada amiga, la llar confortable.
Bona entrada del 2014!

novesflors ha dit...

Que tinguem força per a l'esforç que ens cal per continuar. I per un 2014 ple de calidesa.

Galionar ha dit...

No, Olga,millor no tornar enrere; la infermera i tu som persones sàvies. A casa també se celebra el dinar de Cap d'Any, i espero que no es perdi mai.
Molt bon 2014 i una forta abraçada1

Helena Bonals ha dit...

"que no ens agradaria gens tornar enrere en la nostra vida, que tant ens ha costat de fer avançar fins al lloc on som", això, si us plau, que no tornem enrere, és el meu únic desig de cap d'any.

xavier pujol ha dit...

Entre d'altres perills, si tornéssim enrere potser ens predríem el final feliç d'aquest tan esperat 2014 que comencem. Un final pel que suspirem (o lluitem) des de fa més d'una vida sencera.
Fita

Eduard ha dit...

Et copio la resposta que t'he fet al teu comentari al meu bloc:
Plenament d'acord amb la selecció (de tres grans pel·lícules). L'adaptació d'Els morts és segurament la millor que s'ha fet d'una narració al cinema. I és curiosament una feina gairebé familiar: testament cinematogràfic del gra John Huston, el guió si no m'erro és del seu fill, i la protagonsita, excelsa, la filla Angelica, amb un accent irlandès impecable.
Ja gairebé som a la vigília de Reis, una bona excusa per revisar aquesta obra mestra. I desitjar-te que es portin bé amb tu.