A VEGADES L’ANY
S’ACABA
*
30-12-13
*
Dels braços del
llum de sostre pengen cintes de colors que s’acaben davant dels plats amb un
petit obsequi per cada comensal. Any Nou.
Curiós. Rellegeixo dietaris i cartes
de gent tan diversa com Clara Wieck, Stravisnky i Rilke per trobar les seves
apreciacions sobre festes com les d’aquests dies. Però tots semblen estar massa
ocupats preparant els seus concerts, assaigs i viatges i passen per sobre de
tradicions ancestrals, anteriors al cristianisme i, per això mateix, inscrites
al nostre subconscient, el corrent subterrani que alimenta el cervell. El seu
espai de temps, tot i ser comú a l’ésser humà, es distribueix d’altra manera,
segons interessos generalment de feina. També curiós que l’únic que fa menció
de Nadal és Rilke i, encara, perquè envia regals a una dona i es veu obligat a
escriure-li una tarja.
Caldria un repàs més extens per
concloure si les festes de Nadal es circumscriuen a la llar, cosa que és certa,
i si afecten més les dones. ¿Qui vigila mantenint el foc? ¿Qui proveeix?
¿L’home de món és massa dur per cedir al sentiment? ¿O encara no ha descobert
la intel·ligència emocional?
Seurem a taula i celebrarem
l’entrada de l’any amb un dinar, costum heretat de la meva àvia i que potser
s’acabarà amb mi. Entrarem als temps despullats de l’hivern nu sense
concessions amables. El fred s’estavellarà contra el sol duríssim de gener i el
mestral capgirarà les ones. Anem avançant anys. Avui, amb la infermera,
comentàvem que no ens agradaria gens tornar enrere en la nostra vida, que tant ens
ha costat de fer avançar fins al lloc on som. L’any ens demana i ens promet un
esforç més. Duresa de gener i un plat de sopa. A alguns ens sap greu deixar el
recer abrigat. ¿Són millors els que l’ignoren?
*
Collage d'OX. Col·lecció 'Últimes Llums'
13 comentaris:
L'any s'acaba i en comença un altre, és llei de vida...
Si pogués tornar enrere, uns quants anyets, amb l'experiència d'ara, estaria bé...
Duresa de gener per a molts, que no tindran gairebé res més que aquest plat sopa!
Olga, que acomiadis aquest any amb alegria i rebis el 2014 amb esperança!
Olga,
Una molt bona entrada d'any. Un sol tan lluminós, tan càlid que et recordi una gens llunyana primavera. I rodejada per la teva gent i els teus llibres, els que has escrit i els que, sense ser-ne l'autora, viuen amb tu i són de la teva propietat.
Olga, un sol nou i, si mirem endarrere, que sigui sense arrepenjar-nos en la nostalgia.
Jo tampoc tornaria enrere... Olga.
Et desitjo una bona entrada d'any. Un bon dinar de cap d'any. Jo també el faig amb la família.
I sobretot un millor 2014, ple de coses bones, il·lusions i estimació.
Bon any nou, Olga! Les tramuntanades, els llevants i en general les inclemències del temps tenen un bellesa feréstega però sorprenent, la força del vent i la natura desfermada. Com tots... l'important és saber capejar els temporals i gaudir del bon temps que sempre en segueix.
Tot gira al voltant d'aquest foc, que és llar, i de qui el manté. Tot!
Bon any, Olga i companyia!
Tot és un equilibri entre recers mantinguts i espais oberts que cal explorar. Nosaltres mateixos fem un camí que, si comença bé respira a fins l'olor entranyable de la llar, i si continua bé travessa el món per tornar a la llar. No podem tirar enrere, però ens convé mirar enrere, a la nostra infantesa i a la infantesa del país, o a les turbulències d'un passat que ens han dut on som.
Em ve al cap el relatd e Joyce "Els morts". No és pròpiament nadalenc, transcorre la nit de Reis em sembla, però la seva mirada cap al passat té aquesta textura epigonal que tenen els retorns a les grans eifanies de la infantesa.
Sí 2014 ens espera, i espera de tots, crec, un esforç més. Potser el més gran. Som-hi, docs.
Jo tampoc no tornaria enrere, guanyaria algunes coses però en perdria moltes més. Bona entrada d'any i feliç 2014. Sí i sí! :)
La llar, com tota realitat humana, té dues cares: l'amable, la confortable, i la que crema.
Et desitjo de tot cor, estimada amiga, la llar confortable.
Bona entrada del 2014!
Que tinguem força per a l'esforç que ens cal per continuar. I per un 2014 ple de calidesa.
No, Olga,millor no tornar enrere; la infermera i tu som persones sàvies. A casa també se celebra el dinar de Cap d'Any, i espero que no es perdi mai.
Molt bon 2014 i una forta abraçada1
"que no ens agradaria gens tornar enrere en la nostra vida, que tant ens ha costat de fer avançar fins al lloc on som", això, si us plau, que no tornem enrere, és el meu únic desig de cap d'any.
Entre d'altres perills, si tornéssim enrere potser ens predríem el final feliç d'aquest tan esperat 2014 que comencem. Un final pel que suspirem (o lluitem) des de fa més d'una vida sencera.
Fita
Et copio la resposta que t'he fet al teu comentari al meu bloc:
Plenament d'acord amb la selecció (de tres grans pel·lícules). L'adaptació d'Els morts és segurament la millor que s'ha fet d'una narració al cinema. I és curiosament una feina gairebé familiar: testament cinematogràfic del gra John Huston, el guió si no m'erro és del seu fill, i la protagonsita, excelsa, la filla Angelica, amb un accent irlandès impecable.
Ja gairebé som a la vigília de Reis, una bona excusa per revisar aquesta obra mestra. I desitjar-te que es portin bé amb tu.
Publica un comentari a l'entrada