"... NI QUÉ NIÑO MUERTO"


“...NI QUÉ NIÑO MUERTO...”

*

9-4-13

*

Massa nens morts amb violència. I això que només comptem els que ens volen reportar els diaris. Assassinats en pau, assassinats en guerra, menysvalorats en els països de la misèria.

            Consulto l’origen de la dita castellana i és ben curiosa: aparicions, criteris als registres civils i religiosos, derivacions diverses amb paraules igualment xocants. L’expressió la conservo viva i l’havia sentit a casa moltes vegades, perquè ja he dit que una meitat de família era de parla castellana. Vol significar una negació terminant, i sol acabar una exclamació, per exemple:” Qué estatuto, qué independencia ni qué niño muerto”, que ens deuen aplicar centenars de vegades oest enllà i per això ara em ve a l’orella aquest nen que deu ser ja una transparència de mòmia.

            És que la tropa dels morts m’envolta com el cinturó d’asteroïds a Júpiter. Ah, quina conclusió més satisfactòria vaig veure i escoltar anit per tv., per part d’uns científics japonesos: ara ja sé com es va formar la vida a la Terra. Perdoneu, però amb tanta claredat, precisió i demostració no ho havia vist ni sentit, que no sóc de formació científica. Ja sé que s’ha explicat moltes vegades, però aquesta era determinant, com el “niño” aquell. És que la vida i la mort lliguen molt, es festegen, són tossudes. Un dels meus metges no sap ben bé quan entra l’ànima al cos. Jo tampoc, per això li preguntava. Però, ¿entra o no entra? ¿I les 72 hores que l’energia necessita per sortir, segons assegurava una infermera veterana? Mentrestant, floten al cel massa morts d’infants.

*
Transparència. OX.

7 comentaris:

Josep Gironès Descarrega ha dit...

Diverses religions que viuen d'explotar la bona fe de la gent asseguren que costa una mica que el cos dels nadons tinguin ànima, de la mateixa forma que cal ajudar l’ànima dels difunts a agafar el camí del cel deixant alguna finestra oberta.

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

No sabem gaire res, de la vida que entra i surt, només petites observacions quotidianes ens informen del gran Misteri que és la Vida!

Relatus ha dit...

Jo penso que l'ànima no entra ni surt sinó que es fa i viu a dins nostre, de bracet de l'intel·ligència i l'emotivitat.
Quan desapareix l'ànima d'un infant també desapareix un tros de la dels que l'estimaven.

Helena Bonals ha dit...

De moment, la independència és "niño muerto". A veure si entre tots la ressuscitem.

Anònim ha dit...

Hauré de demanar canvi d'ambulatori encara que em quedi un pèl lluny. En el meu no són tant de la broma Deu ser cosa de les retallades sanitàries.

Anònim ha dit...

Si hi ha novetats, ens mantindràs informats, oi?

M. Roser ha dit...

Un post molt científic, la vida la mort...
I sí, massa infants que emprenen volada, empesos per procediments força humans...
Bona vespre, Olga.