DIA DE LA TERRA


DIA DE LA TERRA

*

22-4-13

*

Una delicada il·lustració animada a Google ens recorda que avui és el dia de la Terra. Gràcies per l’atenció als usuaris.

            Estimo la Terra perquè hi he nascut i hi visc.

            Hi viuen tots els que estimo i els que m’estimen.  

            Vull pensar que com més ens anem coneixent més ens estimarem, però no a la manera facebook. La meva estimació és assossegada.       

            No sóc ingènua. Al meu voltant hi ha antipaties, desamors i gelosies; potser no venjança, però sí rancor. No arribo a creure que hagi despertat odis. No puc acontentar tothom, ni tothom m’acontenta a mi.

            El Dia de la Terra ha de ser alegria per a tots: vivim del planeta.

            Hem de convenir que, com més va, més malament tractem la Terra.

            Som com la floridura en un formatge: l’anem recobrint tot fins que matem l’hoste. La Terra morirà a les nostres mans.

            Som paràsits de la Terra: oportunistes.

            Diuen els psicòlegs que no hem d’anticipar. Doncs jo enyoro la Terra per endavant, perquè la mort és un viatge sense retorn.

            Asseguren els científics que la Terra porta data de caducitat: s’acabarà. Doncs a mi ja em sap greu ara.

            De manera que, mentre els meus ulls hi vegin, la mà escrigui i el cor estimi, seré fidel a la Terra. A aquesta: no n’hi ha d’altra.

            *

Collage d’OX: La Terra acariciada

10 comentaris:

El porquet ha dit...

Suposo que ja deus haver sentit a parlar de la Teoria Gaia que, barroerament resumida, diu que la Terra sempre seguirà cercant un equilibri i que, en aquesta recerca, nosaltres hi sobrem, doncs la desequilibrem pels seus quatre punts cardinals.

Per tant, tard o d'hora, ella mateixa ens farà fora.

Helena Bonals ha dit...

Això que diuen els psicòlegs que no hem d'anticipar... feina feta no té destorb. Jo tinc molta ansietat anticipatòria, i no em sap gaire greu!

Maria Dolors Giral ha dit...

L'altre dia teniem una discussió (intercanvi d'idees)sobre si és possible enyorar el que no és encara o no saps si serà...I tant que sí! Em solidaritzo amb el teu enyor de la terra o com diu l'Helena, ansietat anticipatòria.

Galionar ha dit...

M'agrada la teva declaració de voler ser fidel a la Terra. Com que no en tenim d'altra, així ho hem de fer.
Una abraçada!

M. Roser ha dit...

La "Pacha Mama"( la mare terra), com l'anomenen els indígenes d'Amèrica del sud...i no sé si em repeteixo però penso com el cap indi: "la terra no ens pertany, nosaltres pertanyem a la terra"; em sembla que no en som massa conscients, ja que no en tenim gaire cura...
Petonets, Olga.

novesflors ha dit...

Jo també vull declarar-me fidel a la Terra. Aquesta declaració activa ens fa ser més conscients de la nostra actitud negativa ernvers ella i també de la seua bellesa i de la necessitat de preservar-la.

Joan Josep Tamburini ha dit...

La copdícia és la que ens fá destruir la terra. Una abraçada: Joan Josep

Loreto Giralt Turón ha dit...

Una de les coses més tristes de la vida és que s'extingeixi una espècie animal. Ens hauria de caure la cara de vergonya per creure'ns més importants que la resta d'ésser vius.

Josep Gironès Descarrega ha dit...

No es pot mossegar la mà que et dóna de menjar, i per nosaltres aquesta mà és la terra.

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

Quan reso el parenostre (que estpas al cel) hi poso sempre la mare (terra)que ens dóna vida...
Abraçades,
Teresa