LLEGIR LA MÀ


LLEGIR LA MÀ

*

3-4-13

*

            Aprofito que avui és sant Benet el Negre, també dit Benet de san Fratello, Benet el Moro i Benedetto Manasseri i exposo el meu palmell per si algú me’l sap llegir. No me l’han interpretat mai.

            No val a dir que moriré jove perquè aquesta etapa ja l’he superada. La de jove, vull dir. O potser vaig morir jove i m'he reencarnat, aneu a saber.

            Gràcies.

            *

11 comentaris:

El porquet ha dit...

Doncs si la virtualització ho permetés jo no et llegiria la mà. Te la donaria en senyal de respecte i amistat!

Helena Bonals ha dit...

Les supersticions em treuen de polleguera!

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

No sé si es pot llegir el futur a la mà, a les arrigues de la cara tampoc s'hi pot llegir el futur però sí que s'hi pot llegir el pas i les vicissituds de la vida...

M. Roser ha dit...

Hi ha una cosa que no falla mai... Mans arrugades, una ja ha complert unes quantes primaveres...
Bona nit Olga.

Loreto Giralt Turón ha dit...

És que la quiromància no és una ciència exacta, s'ha de combinar amb els astres, els pòsits de cafè i bla, bla, bla. Millor que llegim un bon llibre.

Carme ha dit...

Jo no et puc ajudar... ni idea de llegir mans... ;)

M'apunto com la Loreto a llegir llibres...

Toni ha dit...

De lectura de mans, no en tinc ni idea: desgraciadament no ens explicaren res en la Facultat; però, parlant d'una altra cosa, aquesta nit han fet Dublinesos en la 2 de TVE. L'he vista per segona o tercera volta, he recordat que estava en la teua llista de pel·lícules favorites i m'ha abellit deixar-ne constància.

Josep Gironès Descarrega ha dit...

Amb un primer cop d'ull si veuen les principals línies ben marcades, un fet que constata la plenitud de la teva vida i la consistència i profunditat de la teva obra.
De prop podria afegir alguna cosa més. I a Helena també.

Sílvia ha dit...

No es veu el canell, diuen que aquí s'hi poden veure quantes vides anteriors ha tingut la persona i els anys que han durat. M'agrada pensar que les mans parlin de nosaltres, com tot el cos en general. Per les dents també es pot saber molt de les persones.

Eduard ha dit...

El passat es reflecteix en el nostre cos, sens dubte, i el passat ens marca el futur, sens dubte també. I de les marques ens podem alliberar prou si en som conscients plenament de com ens marca, paradoxalment. Estudiar les línies de les mans pot resultar una manera d'ajudar-hi i conìexer el passat, o els passat de vides pretèrites, si hem de creure la Sílvia.
I jo sempre em creuré la Sílvia...

Joan Josep Tamburini ha dit...

Silvia diu que de les dents es pot saber molt. Ara m'explico per què els tractants de bestiar miran les dents als cavalls...je,je,je.
Una abraçada: Joan Josep