UNIVERSITAT DELS BOSCOS


UNIVERSITAT DELS BOSCOS

*

28-4-13

*

El cirerer de Mont-ral ha florit de nou: alegria dels ulls. No solament dels nostres. També dels ocells que en trauran profit, principalment els gaigs amb el seu rastreig, camuflats entre branques: s’agrupen al bosquet de sota de casa i llavors, com exèrcit ensinistrat, ataquen la fruita alhora fent un silenci de les seves veuotes aspres.

            He après a dialogar amb els gaigs; sé fer un parell o tres de sons que els desconcerten, aneu a saber què dic, en el seu llenguatge. Alguna vegada, pel bosc profund, em responen quan encara no m’han vist. ¿Renego, aviso, dic paraules d’amor?  També he intentat parlar amb els senglars, però són més esquerps, i si em senten no em responen. A altres ocells petits els xiulo, imito la fina veueta del pit-roig que sempre ens espia. Almenys sap que parlo amb ell.

            Els japonesos celebren la florida dels cirerers: blanca ofrena de la terra, que ens acull en aura tendríssima i que ens alimentarà amb bellesa i profit.

            Universitat dels boscos, on hi ha tant per aprendre, i que la majoria ignora  a causa d’estúpids prejudicis. Amb aquest el post responc la silenciosa i bellíssima salutació blanca.

            *

            Foto V. R.

15 comentaris:

Júlia ha dit...

La natura és un gran llibre però tenim mandra de llegir-lo a fons.

Helena Bonals ha dit...

Universitat sense títols!

Eduard ha dit...

Universitat epr a visitants del teu bloc. Les bestioles et deuen entendre, a la seva manera, però nosaltres podem arribar a elles gràcies al teu testimoni vital i savi.
ja tardo a pujar a controlar els meus cirerers que la pluja d'aquests dies estarà banyant.

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

Francesc d'Assís parlava amb els ocells i animalons de tota mena, fins i tot amb el germà llop; ara parlaria amb el germà senglar, cada dia més present pels vols de Barcelona.

Lola ha dit...

Contemplar un camp de cirerers florits o d'ametllers, és un plaer pel cos i per l'ànima. Els boscos són preciosos i abraçar-se a una alzina, és agafar energia per continuar fent la caminada. Felicitats per tots els teus blogs.Petons

Sílvia ha dit...

Una universitat on pots aprendre llengües diferents que serveixen per comunicar una altra mena de sentiments, perquè amb la nostra ens quedem curts de vegades. M'encanten els cirers florits!

M. Roser ha dit...

M'agrada molt això de la universitat dels boscos, hi podem aprendre moltes coses...
La natura després de la primerenca florida dels ametllers, ara ens regala la dels cireres, dues autèntiques meravelles. I el refilar dels ocells...Al meu barri és ple de merles que, tan al matí com a la tarda, fan unes bones cantades, uns bons regals de la primavera.
Bona tarda de diumenge, Olga.

novesflors ha dit...

Una estampa preciosa, la dels cirerers fllorits. Però l'ocell que esmentes no sé quin és. Ara ho cercaré.

Pilar ha dit...

Al Penedès, els cirerers ja són verds, quasi a punt del rubor que els acaramullarà aviat. N'he gaudit, però, la blancor de que parles. Cada any tinc aquesta sort.
Parlar amb els ocells no en sé, però sí que sé escoltar-los...M'anuncien tantes coses.
M'encanten les descripcions que fas. Gràcies!

Carme ha dit...

Els arbres florits: ametllers, cirerers, pruneres... és una de les coses de la natura que més gaudeixo, cada any. I m'agrada aprendre d'aquest a universitat inacabable...

Antònia ha dit...

Sota un cirerer florit, murmuri d'abelles, murmuri d'abelles...

Josep Gironès Descarrega ha dit...

El camp és bonic que els sons de la natura omplen el silenci, i quan els moviments dels animals animen la serenitat d'arbres, plantes i matolls.

Isabel ha dit...

Jo també estic matriculada a aquesta Universitat.
El que em passa és que estic malalta de ciutat i hi vaig poc a classe; sort en tinc, Olga, de les teves sessions de reforç...

Maria Dolors Giral ha dit...

T'he llegit amb retard, però avui la meva entrada al bloc va per tu.

El porquet ha dit...

Tot el què sabem, o més ben dit, tot el què hauríem de saber és allà fora, a la natura, als seus boscos, als seus rius i als seus cims.

Ara, ja m'agradaria veure't, d'amagat, tot intentant xerrar amb els porc fers!