L'ENSENYANÇA DE LES GÀRGOLES


L’ENSENYANÇA DE LES GÀRGOLES

*

30-4-13

*

. La gàrgola necessita l’aigua per funcionar. Si no plou, se li eixuga la boca i no canta.

. La gàrgola tasta l’aigua que prové del cel, sí, però aigua que abans ha passat per cúpules vidriades, de pedra, de ferro, campanes de bronze, balconades i terradets alts.

. I que potser ha xopat les ales de coloms, gavines i garses, vigies de la catedral.

. L’aigua que escup el lleó de pedra també xopa la columna i la paret, s’escola per escletxes i relleus després de resseguir alguna lluerna barroca i s’estavella a la vorera grisa.

. Llavors l’aigua agafa olis minerals, immundícies de carrer, i continua cap a la primera claveguera que troba.

. A la primera claveguera es trobarà amb altres aigües residuals. Teòricament faran cap a la depuradora i, totes plegades, a mar, després d’haver passat una purificació llardosa.

. Aquest és el nostre camí i l’ensenyança de la gàrgola: sempre avall, arrossegant brutícia i acabant en una barreja obscena que fa impensable la nostra supèrbia en vida.

*

Gàrgola del lleó a la catedral de Tarragona.

12 comentaris:

Oliva ha dit...

A BARCELONA,I VIU UNA GARGOLA QUE NO CAMTA...RIU
TOT CAGAN, SOBRE UN MUR DE LA CATEDRAL....
VENGANÇA,DELS "BONS HOMES",DIEM ELS BARCELONINS......

Quadern de mots ha dit...

M'agrada veure cantar les gàrgoles, crec que demà ja deixeran de fer-ho.

Aquí, al Vallès, portem tres dies de pluja, i segueix ploguen.

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

El cicle i cercle de la vida... Aigua neta, aigua bruta, aigua neta, la de la pluja és aigua neta...

Helena Bonals ha dit...

No hi volem pensar, en la Venècia de brutícia que tenim a les clavegueres, dit per Kundera.

Maria Dolors Giral ha dit...

No hi ha camí completament pla i sense pols.

Loreto Giralt Turón ha dit...

A la catedral de Girona en tenim una que tirava pedres a la mainada i en pedra va convertir-se.

Trobo que les gàrgoles donen un punt d'humanitat als edificis.

Loreto Giralt Turón ha dit...

Ai, la gàrgola és una bruixa (que no ho havia dit :) )

M. Roser ha dit...

Però de vegades, de la depuradora, va cap on fan la potabilització i, au, cap a casa una altra cop...Sort que no hi pensem gaire!
Bona nit Olga.

Joan Josep Tamburini ha dit...

Cap a vall com el Met de Ribes. El nostre destí. Però de camí podem fer moltes coses. Una abraçada: Joan Josep

Josep Gironès Descarrega ha dit...

Tant de bo que les aigües s’emportin els mals humors i les incompetències.

kalamar ha dit...

Amb el cel de fang que teníem al migdia, la gàrgola cantà sorrenca, com la seva pell. Semblava la fi del món.

Rachel ha dit...

Pensava que anàvem sempre amunt...