-r+esquerra.jpg)
BONA CARA
*
2-1-13
*
Cal saludar
l’any nou fent bona cara. Sobretot quan s’anuncia mal temps. Per això disfresso
el bust que tenim a l’entrada segons les commemoracions més adients que l’any
ens va portant. El bust me’l va fer un escultor de Valls que es diu o es deia
Ballester. Llavors jo tenia 11 anys, 1947, i mentre posava immòbil recordo que
llegia “El Coyote”, de Mallorquí. Entre
els cosins devoràvem a desdir llibres de “La sombra”, “El Coyote” i aventures
de “Roberto Alcázar”. Aviat va arribar
l’època d’espiar publicacions secretes que el pare desava gelosament en un
calaix privat, però ara no és cas d’airejar-les.
Ahir, i tot el que portem d’hivern,
la neu desitjada, la pluja esperada, sols la podem veure en pel·lícula. El
primer dia de l’any feia un sol que trencava les pedres i la gent es banyava a
mar. Quin desori...
Bé, doncs, el meu guarniment per
començar el ’13 és aquest de la fotografia. Que et facin una escultura de pedra
té l’avantatge que et veus sempre jove, i aquell infant que tots portem dins
se’m presenta cada vegada que passo amunt i avall.
Més endavant posaré una foto del meu
avi capellà. Ja em preparo per quan vinguin els “kikos” i en Rouco, a l’octubre
a Tarragona. Ho podrien fer a Toledo, però ha de ser aquí, ves quin mal hem fet.
*
10 comentaris:
Això de disfressar el bust, és una bona manera de preparar-se pel que ha de venir. Almenys, un dels teus jos estarà a punt.
Els meus millors destijos pel nou any.
:0) Bon humor, Olga. Almenys que les endorfines no mos les prengon.
Petons!
Clàssica en l'estil, aquesta escultura és intemporal, ben bé com la nostra essència interior...
Jo sí que he vist i tocat la neu aquest any! Fa molt Nadal, oi? A veure si us arriba a vosaltres també. Avui, tramuntana.
us torna a envair l'església catòlica apostòlica i romana? ja esteu ben bé de pega, ja. miraré quan s'escau l'event per no ensopegar-me'l, tant com m'agrada "baixar" a passejar per ca vostra.
Doncs sí, senyora: al mal temps, bona cara!
M'agrada el bon humor...
Una jove Gal·latea que mai envellirà i serà per sempre motiu d'amor.
Jo vaig tenir la sort de que el mare, encara que ingenier, era un gran lector i tenia una molt bona biblioteca ( que el jesuita director espiritual de la meva mara va intentar espurgar-la i fer una crema). Ell em va anar donant a llegir gradualment els llibres.
¡Ah! Es fa a Tarragona perquè hi ha entre els màrtirs el bisbe auxiliar de Tarragona, cent i pico capellans de la diòcesi de Tarragona, 63 germans de La Salle morts aquí, els monjos de Montserrat...El que no sé qué carai fan els kikos pel mig, si en el 36 encara no existien...
Una abraçada: Joan Josep
Ha de fer il·lusió això de tenir un bust de quan erets una nena, així sempre tens present aquells temps i avui l'has posat de vint-i-un botó...
Saps, jo també llegia les aventures de Roberto Alcázar i Pedrín que eren ben divertides.
Bona nit Olga.
VAL MES BONA CARA,QUE FER EL PLORICO,JA VINDRAN ELS DIES DE NEGRES SOMBRES.....LLAVORS JA FEREM...LO QUE CALGUI¡
Publica un comentari a l'entrada