NEIXEN DE MI
*
8-1-13
*
Moren les
llibreries catalanes històriques; els reportatges entrevisten els llibreters i
n’expliquen les causes. Penso que n’hem de fer el dol, i des d’aquí comparteixo
agonies amb els que encara subsisteixen. ¿És el gra de blat que mor i
ressuscita? El món no serà igual, i aquestes petites ciutats de lletres ja no
acolliran la nostra mirada.
No vull que morin els llibres. N’he
fet néixer alguns i la meva terra encara és fèrtil. Les meves mans acaricien
els llibres des del naixement fins a la incineració: els meus fills literaris
moren abans que jo. Perquè em deia un llibreter amic que és molt difícil
mantenir llibres de fons, i jo em nodreixo de llibres que demano després de
recomanacions llargues i consolidades: m’admiren els tresors que desconeixia.
Que es destrueixin els llibres quan
les biblioteques en tenen set i gana, és aberrant, injust, obscè. Malbaratem la
saviesa però també la distracció, que ens convé molt evadir-nos amb literatura i
música lleugera quan ens amenaça l’angoixa general, la que hem generat, per
cert.
Acompanyo els amics llibreters en
les hores amargues. Ells han tingut els meus llibres alguna vegada als seus
prestatges, els han acollit a casa seva. Gràcies. Adéu.
*
Collage d’OX
15 comentaris:
Avui sentia a la radio en Sergi Pamies, dient que les llibreries del centre de Barcelona tenen els dies contats. Crec que Jaimes, no tanca, però se'n va del Paseig de Gràcia. Queden els "supermercats" del llibre, en els que manca la relació amb el llibreter que t'aconsella. Tot es deshumanitza. Una abraçada: Joan Josep
Sap greu que tanquin llibreries i no he pogut entendre mai que es destrueixin llibre...
Jo també dic adéu i gràcies! :(
Malgrat tot, n'estic convençuda que els llibres subsistiran, encara que potser d'una altra manera; encara que els comprem a través d'Internet, o que els llegim virtualment, o que s'autoeditin en format tipus Bubok. N'estic convençuda perquè sempre hi haurà escriptors amb moltes coses per a explicarnos i lectors amb moltes ganes de conèixer allò que ens expliquen els escriptors...
També jo, per a la llibreria Catalònia i per a les altres que cauran, el meu adéu i gràcies de tot cor.
Una abraçada!
A mi també em sap molt de greu que es tanquin llibreries i no ho entenc, ja que penso que la gent llegeix més que abans... Un dels problemes pot ser que es publiqui més del compte???
Bona nit Olga.
Sona molt malament que tanquin llibreries on hem trobat els nostres escripors-tu, perexemple- o bé els hem encarregat. S'esborra un tros de món acolorit i savi.
Cal que neixin llibres a cada instant amb permís del Sr. Llach.
És trist que les llibreries de tota la vida tanquin i és trist que no se n'obrin de noves. Encara és més trist, però, que el govern retalli les subvencions a les biblioteques. Els llibres han d'estar l'abast de tothom.
records,
M'ha sabut greu la pèrdua de la llibreria Catalònia, tot un referent en una època determinada de la meva trajectoria lectora.
La destrucció de llibres la trobo intolerable, sempre hi haurà lectors esperant per llegir i gaudir.
Molt trist, Olga. Hi ha en la societat una mena d'indiferència cap aquest tipus de coses, com si llibres i llibreries foren part d'un passat llunyà, com si els seus defensors ens estiguérem aferrant a un cadàver, com si ens resistírem a nosequina modernitat. En fi...
Tinc la impressió que molts dels dies passats eren un miratge, i que en realitat els llibres sempre han interessat als mateixos. Ara, els que feien la posa de comprar llibres ja no en compren, i no només per la crisi sinó perquè va desapareixent la necessitat social de la posa. Si no es compren llibres les llibreries han de tancar. I em sap greu, molt greu.
Mal futur els veig a les llibreries, i encara tenen sort, suposo, d'aquells autors "mediàtics"... que els deuen salvar els mobles i les estanteries de la resta de llibres d'escriptors, diguem-ne, més genuïns.
Sembla difícil que la literatura (fora de 4 cares molt conegudes) es converteixi no ja en un fenomen de masses, però sí en una cosa generalitzada.
I mentrestant, als fons de les llibreries es van perdent autors i obres tan interessants que fa feredat saber que ni tan sols les sabem.
Una reflexió que compartim tots els que estimem els llibres, Olga.
Ens dol que es morin, que el capitalisme segueixi engolint tot allò que no produeix el màxim benefici.
No anem bé.
Molt pocs nois llegeixen llibres si no és per imperatiu escolar. Es comunican , devoren missatges i imatges però no volen sentir parlar de llibres: pesen i no s'entenen, diuen. Comencen a tancar les llibreries, després vindran els auditoris i què sé jo. La cultura és un museu i ploro.
Si només fos que es tanca el negoci tradicional, si com el comerç en general (el del llibre no deixa de ser-ho, i bon IVA que paga!) només patís una reconversió cap a estructures deshumanitzades com diu el Joan Josep Tamburini, si tot fos cosa de forma... Però hi ha la sospita que també perdem lectura, capacitat de llegir, de lliurar-nos amb plena concentració a les hores lentes de comunicació amb el que un autor va deixar escrit, allò que el contacte amb l'objecte que feia de mediador entre aquell autor i aquest lector facilitava. Es continua llegint, es continuarà... però segurament pitjor.
Fem junts el dol i després, pensem que sempre que mor alguna cosa és perquè una altra neixi.
Resulta trist veure com desapareixen algunes llibreries de prestigi i com es fonen els llibres després de descatalogar-los, però l'actual ritme de vida i de consum ens ha portat a aquesta mena de mal viure que no sabem on farà cap.
Publica un comentari a l'entrada