ROBAR UN TREN
*
19-1-13
*
La pluja que cau
a Tarragona sol ser de màquina. Vull dir que a terra només es veu la llepada
que deixa la màquina escombradora. Com sempre, les pluges previstes arribaven
desfetes, va dir l’homenet decidit de la tele, el mateix que havia predit la
borrasca.
La nena tenia por de viatjar en tren
“Per si plou o trona”, deia. Li explicava que el tren on ella viatjarà és
confortable. Que a mi m’agrada viatjar amb pluja. És el fet d’estar a recer en
lloc calent i còmode entre elements adversos, però ella encara no ha fet
aquestes experiències.
Li ensenyo el meu llibre “Trens”
(Omicron 2006), que en punts curts i curiosos recull els meus viatges en
capítols com ‘Rodalies’, ‘Orient Express’, ‘Fletxa Roja’, ‘Túnels’, ‘Andanes’,
etc. Molt ben editat i molt oblidat
també. Amb la nena llegim un punt que parla d’un viatge a Barcelona mentre
plovia i tronava; al departament érem unes dones de pobles veïns que de seguida
vam fer tertúlia; saleta d’estar que corria en la pluja.
A Suècia, en canvi, hi neva. No
obstant els trens funcionen, li anava dient jo a la nena. “Mira aquesta
fotografia: una dona de la neteja de trens n’havia robat un del dipòsit i, com
que no el devia saber conduir, o potser no sabia frenar, li va marxar de les
mans, de la via, i el tren es va estavellar en una casa. A la casa sopaven
tranquil·lets mirant la tele i de sobte es troben una màquina de tren a la
taula. Potser va ser batejada amb vi i tot.” Riem.
A la nena no li dic, però m’hauria
agradat molt conduir un tren per un país nevat. Potser la dona també somiava en
portar un tren. De petits i de grans hem conduït trenets de joguina, i aquells
dies de Nadal potser a la dona no li havia fet cap regal ningú...
*
12 comentaris:
"saleta d’estar que corria en la pluja", m'agrada aquest contrast.
És increïble com el tren, per més AVE que sigui, encara provoca unes vivències extraordinàries enmig de la vida ordinària.
HI vaig anar molt, mentre feia la carrera i abans de que els cotxes es tornessin "vulgars". Vaig fer un viatge memorable, en tren.
M'agraden. I les estacions, algunes d'estètica bellíssima, també.
sóc d'un poble sense tren, per això per a mi sempre ha estat una festa, fins i tot un trajecte curt en rodalies. Són magnífics els paisatges des d'un tren, sense cap mena de dubte. Salut!
M'agrada molt aquest llibre teu dels trens, es molt, molt bonic !!! Petons
Avui, per fi, ha fet una bona pluja, d'aquelles típiques hivern, quan les gotes cauen sense pressa, però sense parar...He agafat el paraigua i he anat a fer un vol. Una delícia!
Perquè redimonis devia voler la bona dona un tren? Tot un misteri!
Bon cap de setmana Olga.
Jo vaig començar a anar a escola amb un tren arrosseegat per una maternal màquina de vapor i a la nit jo dormia mentre passaven els trens de ropacàrrega. Alguns creuaven Europa amb els vagons plens de bous i vaques. I jo sentia muuu...
Esmena:
On dic "els trens de ropacàrrega" vull dir, obviament, "els trens de càrrega".
Perdó.
No m'agraden massa els trens pels túnels. No he llegit el teu llibre sobre els trens. M'agradaria. L'experiència més bona que he tingut ,fa anys, agafar el TGV de París a Lió. El cas del robatori de la dona és ben curiós. La pluja, els trens, la nena . . . tot molt bonic.Petons.
Olga, el dimarts baixaré a Barcelona en un tren de rodalies. Ara sé que quan miri el paissatge des de la finestra, pensaré en tu. Ja he començat a gaudir del viatge. Gràcies.
Em va encantar! La prosa, la disribució, les descripcions, l'ambientació...S'em va fer curt el trajecte, per aquest llibre de viatjes, diari epistolar...
Puc afirmar amb coneixement de causa que, a Suècia, malgrat nevi, els trens funcionen i amb una puntualitat envejable.
Però no només els trens... els cotxe, els autobusos... i les bicicletes!
Publica un comentari a l'entrada