LITERATURA
DESCRIPTIVA
*
25-1-13
*
En el post sobre
l’Índia vaig esmentar Vikram Seth i el seu llibre “Una música constant”. Com
que a algunes lectores els havia agradat l’obra, penso que és curiós que ara
expliqui una petita anècdota derivada de la lectura.
Recordarà, qui hagi llegit la
novel·la, que el protagonista, que toca en un grup, es dedica a buscar amb
afany per les cases de música de Londres un disc determinat amb la gravació
dels quintets de corda de Beethoven, op. 4 & 104. No el troben. Insisteix.
Ell sap que és editat a Praga i vol exactament aquella versió. Li diuen que és
molt difícil importar el disc, gravat el 1976 i editat el 1977. Insisteix.
Passa temps i, per fi, aconsegueix el disc amb gran emoció i alegria.
Com que Vikram Seth és minuciós,
descriu aquest disc. Cada detall de la portada: la sala, els mobles, la catifa,
el llum de sostre, un peu vertical de fusta per indicar privacitat sense
necessitat d’acordonar l’espai... A mesura que ho anava llegint em venia un
somriure. Vaig anar a l’armari de música per extreure aquest mateix disc i en
la mateixa edició que el tresor de Vikram. L’havíem comprat a Praga. Gairebé
vaig tenir la mateixa alegria que l’escriptor.
Si cal o no descriure amb detall, és
decisió de cada escriptor. La descripció situa les accions. Vikram desitjava
aquell disc i va sentir la necessitat d’acariciar-lo amb les paraules. Va fer
bé: en la seva literatura vaig retrobar la música i la visita a Praga. Jo també
havia escrit, a Praga mateix. Un conte que es diu “Pinyols sobre l’Vltava”. I
és que mentre érem al pont Karluv vam comprar una paperina de cireres i anava
escopint els pinyols a l’aigua.
*
Fragment de la
portada del disc descrit per V. S.
10 comentaris:
Ui, quina il·lusió que em fa! Si no et molesta em guarde aquesta imatge, perquè els CDs que acompanyaven la novel·la tenien una caràtula com la portada del llibre.
Quants petits tresors que ens omplen d'emoció tenim amagats a les nostres cases!
El teu disc, Olga, n'és un exemple.
Salut i poesia.
Gràcies, Olga. He trobat la imatge completa en internet:
http://www.ebay.com/itm/SUK-QUARTET-SPELINA-BEETHOVEN-Quintets-SUPRAPHON-LP-/140736766727
Quina anècdota tan entranyable...A mi m'agrada molt la literatura descriptiva, és com si estesis contemplant allò que t'estan descrivint...
Petonets.
Ja tinc ganes de llegir-lo, aquest llibre, tot i que va per llarg!
No he llegit mai res d'aquest autor i ja només faltava que en parlèssis tu. No em desagraden els escriptors minuciosos. Hi ha, en ells, alguna obssessió de matemàtics que, si és reeixida, resulta una lliçó d'estil.
Salut com sempre, Olga. Sigues feliç!
En aquest mateix pont vaig tenir un d'aquells moments privilegiats que et procura la vida. Un capvespre amb el riu ple de fulles i el sol de biaix... Jo també vaig escriure, a Praga, un conte d'un músic. El recordo vagament però aquell crepuscle no se'm despintarà mai.
Depén del tema i de la intenció a l'hora d'escriure'l, s'imposa una o altra escriptura, em sembla. A vegades és descriptiva, de vegades es vol que simplement suggereixi.
Quina bella casualitat, Olga, tenir el mateix disc que es descriu al llibre! Jo no recordo gens la caràtula dels CD's, però la imatge és molt bonica.
Sobre la literatura descriptiva, suposo que dependrà de qui l'escrigui i com com l'escrigui; algunes obres són fantàstiques, com aquesta de Vikram Seth, i en canvi d'altres es fan pesaes i insuportables... Em sap greu no haver estat mai a Praga i les coses que m'he perdut.
Una abraçada!
Olga, quina il·lusió trobar aquesta entrada teva sobre aquest llibre, t'enllaço el comentari que vaig fer jo fa un temps... realment un llibre preciós :)
http://nebuloses.blogspot.com.es/2010/05/una-musica-constant.html
una abraçada
Publica un comentari a l'entrada