GAVARRES DEL NORD


GAVARRES DEL NORD

*

15-1-13

*

“(...) Julie caminava a poc a poc, resseguint amb els ulls el canal, on les barques afilerades no donaven senyals de vida en aquella hora. Però hi havia bicicletes a bord, flors ben ateses i finestres obertes per on es veien butaques de vímet, rengles de llibres, col·leccions de ceràmiques i cuines diminutes amb draps posats a eixugar.(...)”(1)

            Un dels meus desigs no satisfets és viure una temporada en una barcassa-vivenda. N’hi ha a les ribes del Sena, als canals d’Amsterdam, al Regent’s Canal, quan passa per Maida Vale, aquest nom exòtic d’una batalla llunyana. A Maida Vale s’hi arriba pel metro de Warwick i us semblarà mentida que sigueu a Londres.

            Encara penso en Simenon i les seves barcasses de càrrega  que feinegen pels canals del nord.

            “El puente estaba meticulosamente limpio, con los cobres más brillantes que a bordo del “Estrella del Sur”. Y cuando la mujer abrió una doble puerta con una escotilla de cristales de colores en lo alto, Maigret pudo ver un pequeño salón conmovedor.

            “Allí había los mismos muebles de nogal estilo Enrique III que en el más tradicional de los interiores pequeño-burgués. Sobre la mesa había un tapete bordado con sedas de diferentes colores, vasos, fotografías enmarcadas y una jardinera desbordante de plantas verdes.(...)”(2) Interiors flamencs, com els que pintaven al XVII els inoblidables Vermeer, Steen, de Hooch, confortables, cultes, de metalls brunyits i teixits opulents.

            Les barques com la de Julie són més senzilles i no es mouen de lloc; són de propietat o les solen llogar temporalment. Les gavarres de transport vénen d’una llarga tradició; s’hi viu i s’hi manté una família. Cases flotants totes elles però amb destinacions diferents. Tota una geografia d’aigua i un estil de vida sòlid, arrelat a la fusta sobre els canals, és el que troba Maigret i a vegades se n’admira.

            Per això, en llegir-lo, em sembla que acosto una mica més el meu somni.

*

(1) “Concert a Maida Vale”. Conte d’Olga Xirinacs al suplement de l’Avui.

(2) “Maigret y los muertos del canal”. Simenon (Luís de Caralt, editor)

Fragment d’un interior de Jan Vermeer.

9 comentaris:

Carme ha dit...

:) Gràcies! M'hi vas acostant, acostant... :) M'has fet venir ganes de llegir les dues coses.

Sílvia ha dit...

Hi ha somnis que quan els llegim o els escrivim sembla que es facin realitat. Ara llegint el teu post m'he transportat als canals, fins i tot he pogut veure dins d'una casa flotant.

Joan Josep Tamburini ha dit...

Al Benin, prop de Cotonou hi ha un llac. Al vell mig del llac tot un poble costruit sobre l'aigua, amb palafits. El mercat també es fa de barca a barca. Es diu Ganvié.
Una abraçada: Joan Josep

Lapsus calami ha dit...

Compartim somni, Olga. A mi també m'agradaria d'allò més viure a una barcassa-vivenda, com tu dius. Una abraçada.

GLÒRIA ha dit...

Tants llibres pendents entre els quals algun de teu i encara hi hauré d'afegir un Simenon per recrear aromes de mar i de montanya i pols d'assfalt.
Salut, Olga!

Josep Gironès Descarrega ha dit...

Les cases flotants tenen el seu atractiu, sobre tot per l'entorn on es poden moure; amb tot, les crec poc apropiades per a persones de secà, com jo mateix.

Helena Bonals ha dit...

A mi la teva entrada em recorda El port de les boires de Simenon, i Tots els ports es diuen Helena de Joan Barril.

Està bé de tenir il·lusions a la vida!

M. Roser ha dit...

M'ha agradat molt la descripció de les barques de Julie...Suposo que si pot viure tan confortablement com en una casa ben arrapada a terra i segur que té un encant especial...
Petonets.

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

Maida Vale... M'agafa una esgarrifança només de pensar-hi. La meva Cristina, la meva filla, va viure a Londres durant cinc anys justament en aquest districte...