¡¡¡ ENDAVANT LES TRADUCCIONS !!!
*
14-10-12
*
Tot cofoi, un professor de la
UB sosté (com Pereira): “ La política de traduccions AL
català és de les més potents d’Europa.” (El Punt/Avui-12-10-12).
Escriptors del
meu cor, gent de primera novel·leta d’Escola de Lletres, saltem i ballem
d’alegria, que això ens donarà pa. El fet real és que les editorials
estrangeres, doncs, es fan un fart de vendre literatura als nostres editors, i
hi guanyen calerons, és clar, perquè així és el mercat: nosaltres a
empassar-nos el que ells ens engalten, mal que sigui indigest. Importem, i això
ens eixampla les freixures, pobrets de nosaltres, que solem combregar amb rodes
de molí.
Doncs és ben bé a l'inrevés: el dia bo, el temps gloriós,
serà aquell que la literatura catalana pugui exportar a l’estranger. ¡¡¡ Que es
venguin els nostres llibres fora, que siguem coneguts !!! Però ca, això no ho
entenen ni que baixi el sant Esperit; no ho saben fer ni en tenen intenció, i
així anem, que no ens coneix ni la mare. Potser un o dos d’aquí sí que els
vendran i exhibiran com a feble testimoni que existim. Però els d’allà en saben
més, de negocis: ens els engalten a centenars, bou per bèstia grossa, conills
de teulada, merengues de raser, la qüestió és vendre i que ens ho cruspim tot,
i al damunt, contentets perquè ens toca pagar. Ho diu un professor, santa
paraula.
*
Collage postal d’OX
11 comentaris:
Cada dia ho veig tot més negre, això del món literari nostrat, no sé si són els anys o què.
Tens més raó que totes les santes del calendari! Suposo que això ha de tenir alguna explicació psicològica. Tinc un amic que sempre em parla, referit als catalans, del complexe d'esclau, també podríem parlar del síndrome d'estocolm, però trobo més precisa la primera definició. A base de perdre "guerres", hem caigut molt avall. Tinc l'esperança, però, que anem recuperant l'orgull i siguem capaços de mostrar al món totes les coses bones que som capaços de fer, no per als altres, sinó per a naltros mateixos.
Totalment d'acord. La cultura forta és la que exporta (mira, m'ha sortit un eslògan sense proposar-m'ho...). Però considerant la nostra mida i la tradicional impermeabilitat de certs mercats, no ho estem fent pas tant malament! Es pot millorar molt, això sí.
Si és que a sobre d'estar tot el dia queixant-nos,encara pretenem menjar!
Amén!
Massa sovint ens pensem que tot els que ens vé de fòra és millor, i no és sempre així.
Un amic, escriptor impecable, m'explicava la feinada que va tenir quan va demanar que s'edités un seu llibre -en una de les editorials grosses- en català i alhora traduït, que ell "pagava el gasto". Però res, no hi va haver manera, i agraït encara que li publiquessin. Perdem moltes oportunitats pel guany immediat.
Certament ens fem un fart de llegir literatura d'arreu i a la inversa això no es dóna. El problema el teníem perquè abans havíem de passar pel castellà. Aviat potser serà diferent, tindrem interlocució directa, o això cal esperar!
...I després encara vénen doctes escriptors d'una altra llengua, fins i tot que es diuen amants de la nostra cultura, fins i tot nobelitzats, que la nostra és una cultura provinciana!!!
Tens tota la raó. Però hem de començar els d'aquí fent cas als d'aquí i deixar-nos d'emmirallar amb els de fora.
per què no prenem l'exemple del Barça, que ha aconseguit els majors èxits dela història apostant pels de casa?
Jo només llegeixo en català, i sobretot les obres originals, que si vull llegir en anglès ja ho puc fer. És una mena d'activisme.
Normalment llegeixo llibres en català, però de vegades també m'agrada llegir algun original en castellà, ja que amb les traduccions, sempre es perden matisos...
Bona nit.
Publica un comentari a l'entrada