“CADA CASTELL UNA FLAMA” (3)
*
Ampla, majestuosa, escrita en to menor per donar més profunditat, la
música avança lenta, com el sol que va escriure Valéry per ornar el migdia.
Quan la vaig sentir per primera vegada, una emoció fonda m’envaïa, i m’admirava
que Jordi Molina hagués pogut escriure una partitura tan bella. I ningú en
guarda memòria...
*
El sol corona la plaça
i els mocadors són banderes.
Les mans més amunt del cap,
ales blanques i ales negres.
Creixen, al sol de migdia,
cúpules i catedrals:
cada castell, una pedra;
cada castell, el més alt.
Cada vegada que pugen
els castells en l’aire groc,
se sent un bategar d’ales
perquè el cel és més a prop.
Cada casteller, una flama;
cada castell, la foguera.
Quan crema la sang als braços
s’encén la terra sencera!
*
Imatge del llibre de la
Colla Jove dels Xiquets de Tarragona.
5 comentaris:
S'encén la terra sencera!
ja ho tenen els castellers això, intens poema.
E-mo-cio-nant...!
Bella escultura humana de l'esforç.
Quina col·lecció de poemes per acompanyar un esdeveniment tan bell!
Agraït els llegeixo, i em deixen bocabadat per tanta facilitat aparent : com els castellers que pugen a alçades tan increïbles amb agilitat felina, així aquesta poemes basteixen un veritable castell que fa honor a aquest espectacle. La poesia també pot fer-hi pinya, com ens demostres!
Quines lletres tan emotives
" se sent un bategar d'ales
perquè el cel és més a prop"...
Vinga amunt!
Publica un comentari a l'entrada