DEL RIEGO I ELS SEUS HIMNES
*
25-10-12
*
Rafael Del Riego (1785-1832) va ser un polític i general asturià, que
solem conèixer només pels himnes que se’n deriven, molt populars tots.
L’original el trobareu a Internet, i diu en una de les estrofes: “(...) de
nuestros acentos el orbe se admire / y en nosotros mire los ojos del Cid (...).
Entesos, doncs. Com sempre.
Una de les primeres versions
populars va ser la més estesa: “Si los curas y frailes supieran / la paliza que
les van a dar / subirían al coro cantando: / “Libertad, libertad, libertad.” –
Variació: “Si los Reyes de España supieran / lo poco que van a durar, / a la
calle saldrían gritando: “¡Libertad. libertad, libertad!”
Més bast: “Un hombre estaba
cagando / y no tenía papel, / pasó por allí Alfonso XIII / y se limpió el culo
con él”. Se’n poden trobar a Internet, qui n’estigui interessat.
A Catalunya es pot dir que cada
població i cada família tenia el seu himne de Riego particular. He escoltat
molt aquest, dit per una minyona de l'Albi que vivia a casa: “Si vols sopar no te’n vagis, / sardina pudenta tenim, /
escarabats en vinagre / i tripes de guàrdia civil (es refereix a l’arengada
dita així)”. Ve de les terres de Lleida i no és polititzat si és que no fa
referència a la misèria. Potser amb la música ja n’hi havia prou.
N’hi ha un de bilingüe, que ja anticipa el bilingüisme
del CONCA actual: “ Si el rei vol corona / que s’hi posi un orinal / perquè la
corona d’Espanya / no serveix per cap animal.” /// “Si el rey quiere corona, /
se la ponga de cartón, /porque la corona de España / no sirve para un ladrón.”
(Enviats des de Rubí).
Un de ciutat comtal: “Si el
rei en vol corona, / corona li donarem: / que vingui a Barcelona / i el coll li
tallarem.” Dràstic, aquest, i determinat. Eren valents els nostres rebesavis...
“Quatre capellans murris /
prediquen a dalt de la trona / i diuen que n’és bona / la santa llibertat. /
Vatúa redéu, vatúa redéu, / us fotrem fora, us fotrem fora./ Vatúa redéu, vatúa
redéu, / us fotrem fora i mai més tornareu” Me l’han dit a Tarragona, aquest.
¿Deu ser una premonició dels dies que s’acosten? Alguna formació política
l’hauria d’adoptar ràpidament, que sembla que vol ploure.
*
Panorama d'avui. OX
8 comentaris:
Que escatològicament divertit el que és més bast!
M'agrada molt la creativitat popular.
Es conta de la meva àvia, que era del tipus "expeditiu", que va tenir un pintor al qual va sorprendre fent la feina al ritme de la Marxa Reial (txunta, txunta, ta-txunta xunta...)i que li va dir que fes el fsvor de canviar a l'himne de Riego força més animat. Segurament l'himne li va estalviar uns calerons, cosa sempre d'agraïr. Ai aquest catalans sempre al darrera la pela.
Un bon recull "d'himnes" populars, sempre més irreverents i directes que els oficials!
No ens podem estar de la cosa escatològica, minsa rebel·lió, però rebel·lió al cap i a la fi.
Jo, de lletres originals de l'himne de Riego no en sé, ja que a nosaltres ens feien cantar el "caralsol"...I aquí ens inventàvem lletres de tots colors!!!
Sort en tenim de la saviesa popular.
Estic segura que a tots els països tenen aquest tipus de versions dels temes més sagrats, llàstima que moltes es perden. Un bon recull el que has fet.
Massa sovint, la sàtira és l'única defensa possible del poble davant les agressions del poder.
Tots són molt divertits inclús el de tallar-li el
coll.
Bon diumenge, Olga!
Publica un comentari a l'entrada