LA NOSTRA ÉS LA MÉS LLARGA



LA NOSTRA ÉS LA MÉS LLARGA

*

11-10-12

*

Aquest indescriptible garbuix de banderes amenitza el balcó de casa. Per l’11-S no hi érem, i ara ens refem amb escreix. En aquesta mena de balcó fan de molt mal posar cap mena de banderes, i la catalana  que tenim és molt llarga, però mal que sigui recargolada, a entomar el sol i els llamps: Catalunya a Europa, veles endins de la mar i amb vent de popa.

      Sobre aquest mar, en aquesta hora ja daurat i rosa, enviem els nostres pensaments del que volem i podria ser. Molta gent em comenta que estem vivint un gran moment, i s’entusiasmen. Jo també ho penso, però la desconfiança de la realitat que toco, sobretot a la meva ciutat, em fa contenir. Així i tot m’agrada afirmar, com sostenia Pereira, que la nostra és la més llarga.

*

7 comentaris:

Carme ha dit...

A veure si aconseguim que aquest "gran moment" doni fruits...

per banderes llargues que no quedi, la meva també és molt llarga!!!! :)

M. Roser ha dit...

Que bonic viure tan a prop del mar...
Malgrat no es pot dir blat que no sigui al sac i ben lligat, ningú ens pot prendre la il·lusió...

carina ha dit...

Hola Olga,
celebro aterrar al teu bloc de nou després d'una desconnectada meva massa llarga. Aterro aquí i em trobo senyeres i paraules plenes de sentit, tant de bo els polítics s'assemblessin més a la gent com tu, a casa meva oneja l'estelada i demà, tot i que no servirà de res, el meu institut obre portes per tots aquells que vulguin atansar-se a llegir, a pensar, els esperaré encantada a la biblioteca. Sí, demà jo no faig festa, per principis.
Una abraçada molt forta, Olga.
Catalunya serà, digues-me optimista, però serà.

Eduard ha dit...

El gran moment actual només és un esclat puntual d'un moviment de fons que avança incontenible, ho crec de debò. Els processos històrics són sempre llargs i plens d'avenços i reculaments successius. El pitjor enemic nostre ara seria la impaciència.
T'agraeixo les imatges tan belles de casa teva i la vista de la ciutat, el balcó que no he vist mai des d'una talaia com aquesta.

Joan Guasch ha dit...

quin balcó més envejable! Per cert, gràcies per recordar a la premsa que la Catalunya del sud és tan fantàstica.

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

Bonica 'performance' al balcó de casa teva, amb aquesta bandera tan llarga!

Joan Josep Tamburini ha dit...

La nostra agafa tres pisos, però la vaig treure als tres dies. Algú em tallaba els fils cada dia. Van a cusar a les "cotorres". Ho escric entre cometes, perquè ja em penso quines "cotorres" eran...Una abraçada: Joan Josep