AIXÒ NO ÉS 'TRENDY'


AIXÒ NO ÉS ‘TRENDY’

*

9-10-12

*

Aquesta és la inscripció que hi havia a la paret del davant del nostre hotel en un poble de la Ribera d'Ebre on vam dormir ja fa un quants anys.

La vam retratar perquè fins al moment només havíem vist escrit a tot arreu “hijo de puta”, i veure-ho en català ens confortava.

Si bé últimament, i per respecte a les putes evangèliques, elegides per preparar-nos el regne del cel, m’estimo més dir “fill de cabró”.

Pel que anava. L’ordinador em mata. Torno a estar sense els dos discos durs externs on desava els meus arxius per seguretat, com diuen que s’ha de fer. L’un feia pudor de socarrim ( no era gaire vell); a l’altre, de trinca i de reserva ben reservada, el nou ordinador no el reconeix. Tampoc em reconeix un lector de disquets que m’havia de conservar la feina feta fins ara, que és gairebé tota la meva obra. Tinc els llapis, sí, però només amb arxius ben parcials, compromisos del moment. ¡Jo ja tenia el que cal, caram!

Total, tot torna a ser en mans del tècnic, com quan vaig ser al poble sense cobertura. I jo en la més abjecta de les impotències, perquè d’això ja fa dies i no puc enviar treballs que em demanen.

Per acabar-ho d’adobar, aquests últims temps de xafogor fastigosa amb pestilència de productes químics que deixen anar de nit les indústries, m’han trobat una tensió baixíssima, a mi que sempre pecava d’alta. Ahir em va agafar ¡a casa! un cop de calor que el meu cap bullia i feina hi va haver a refrescar-me i evitar una caiguda per vertigen. Avui vaig a tomballons. Em vull esbravar. Repeteixo interiorment el que diu la pintura de la paret. Però, ¿contra qui? ¡Contra tot! Per ensorrar-me encara més, a migdia escolto a la tele la situació de Grècia i la de Portugal, i els comentaristes diuen que d’aquí un any estarem com ells, arrossegant-nos, amb la pressió per terra, menjant rosegons i sense ni poder anar a cap hotel, sigui del Priorat o de la requinta, com deia Rusiñol. Sí, estimats meus, ja sé que esmentar Rusiñol no és ‘trendy’, com diuen els del masclet, però és que de fills de puta n’és tan ple que no deixen veure la llum del sol.

*

10 comentaris:

Quadern de mots ha dit...

Espero que et milloris aviat, aquesta xafogor ens té una mica descontrolats a tots.

(amb els problemes informàtics espero que no hagis perdut el meu correu, te’l vaig enviar ahir dilluns)

Una abraçada i a recuperar-te.

Joan Josep Tamburini ha dit...

¿Saps? Això també és una manera de pregar. És la pregària imprecatoria. Jesús la va emplear amb els fariseos, als quals els hi va dir de tot.
Que et milloris. Una abraçada: Joan Josep

Lapsus calami ha dit...

Posa't bé el més aviat, que és el més important. De la resta, en parlem quan refresque. Una abraçada.

Galionar ha dit...

S'arreglarà tot, Olga; tornarà a funcionar l'ordinador i els seus perifèrics i tornarà a marxar aquesta bafarada d'aire humit calent. I si en Joan Josep diu que renegar també és una manera de pregar, doncs m'hi apunto, noia! Això de "fill de cabró" m'ha agradat molt.
Ànims, Olga, i una abraçada.

Carme ha dit...

Sí, dona, sí, desfoga't que és ben necessari fer-ho, a vegades!

I cuida't molt i posa't bé... i no t'amoïnis massa per les coses... que d'aquí cent anys tots calbs!

M. Roser ha dit...

Olga, com diu la Carme, desfoga't, som molts els que estem disposats a parar el cop...
Mira de no estressar-te, que la salut
és el primer...
Petons de bona nit.

cantireta ha dit...

Desfoga't i agafa alè, que per viure en cal, i molt.
A Finlàndia potser no n'hi ha, de fdp, i hi llueix més el sol ;)
Petons!

Helena Bonals ha dit...

Això de perdre els arxius sempre m'ha preocupat. No m'agradaria que s'esborressin els meus blocs tampoc.

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

Ostres, Olga, jo ja m'he desmaiat dues vegades, aquests darrers dies, també vaig de tort... Deu ser l'estrés famós? Motius per a estresar-nos no ens en falten pas!

Josep Gironès Descarrega ha dit...

Hauríem d'aclarir si el text de la pintada correspon al missatge o a la signatura.