OLGA, DESPERTA’T





*

1-10-11

*

Olga, desperta’t, que ja ets a la vora del teu mar. ¿És que estava adormida, pregunto? No, però t’has passat tres mesos justos a muntanya, entre l’olor de pins, alzines i ginebres, i esperant cada dia que el petit miracle del pit-roig et vingués a veure, salvat de les àguiles i dels esparvers. Mentre escrivies, les mallerengues crestades s’arrapaven a les cortines per menjar-se els petits insectes que s’amagaven als plecs. Tot, al voltant del teu ordinador. Somni.

Com que no hi havia cobertura, has aprofitat per escriure una novel·la, que tens molt avançada. Tu ets d’escriure ràpid però t’aturaves pensant: ¿quin destí li espera a aquest llibre? Una competència vertiginosa, insuperable: els Goliats de la promoció, ¿com deixaran pas a aquest petit David amb pretensions de bon escriptor? Et paralitzaves un moment. En aquest país només tenim un cuiner, un pintor, un escriptor, un guru d’autoajuda i parem de comptar. Però de seguida, amb el cafè de mig matí, et deies: Olga, la teva vida és la d’escriure, tira endavant; com Farizada, no facis cas de les figures amenaçadores.

Enyoraves el blog, ¿eh? I tant. Però pensa que potser els lectors estaven una mica fatigats de llegir-te sense pausa. És que tinc tantes coses per dir... Ja les aniràs dient, dona, tot just avui recomences.

Consciència meva, deixa’m comentar només un fet que ens afecta tots. Titular del diari: “Escampa les cendres del seu germà i un llamp el fulmina.” Va passar a l’agost, a la muntanya alpina de Montasio, i el castigat pel llamp era de Trieste. No cal explicar detalls, que n’hi ha. Només dir que la nostra duríssima situació política ens fulminarà tots ben aviat. Deia l’encertadíssim economista Joaquim Muns que tot és culpa que no tenim bons governants. D’acord, senyor. Ara com ara, com que tots es creuen déus, ens castiguen amb els llamps de què disposen. ¡Mal llamp els parteixi a ells! Calma’t, Olga, que després diuen que ho critiques tot.

15 comentaris:

M VICTORIA GIRONES PUÑET ha dit...

felicitats! Gràcies per tornar

Anònim ha dit...

M'alegro de tornar-te a llegir al blog!
Alguna vegada em vénen els fantasmes aquests que em fan pensar "A qui interessarà això que escric? Potser mai no es publicarà...". Llavors penso en els meus escrits com un valor en si mateixos que no necessiten res més que el fet que jo els escrigui. Em ve al cap la idea que diu que el premi i la glòria d'un escriptor no és la publicació sinó l'escriptura; la seva força, la seva vida, el seu verí o la seva saba. Si no em llegeixen... ells s'ho perden; jo guanyo escrivint. I a l'últim, més tard o més aviat, algú, més gran o més petit (ara per ara, més petit), m'acaba publicant. Però crec que la publicació és un tema secundari, com els premis i les lloances.

Et continuaré llegint! M'alegro que estiguis bé! Quan veig algú d'algun blog que deixa de dir coses em fa por que li hagi passat alguna cosa.

Jeremias Soler
http://nuesaliteraria.blogspot.com

Jordi Dorca ha dit...

Solament condormida, estaves.
Sol cremant.

Calpurni ha dit...

Bé, ara que ja estàs desperta continuarem gaudint dels teus escrits.
Salut.

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

Ah, ja ho sabia, jo, que escriuries una nova novel.la. I és que em sembla que et conec una mica...
Benvinguda a l'espai dels blocs, la veritat és que t'hem enyorat molt.

M. Roser Algué Vendrells ha dit...

Hola Olga, tres mesos...que bé que tornis a ser aquí, deu donar gust passar pel teu costat per l'aroma que portes arrapada a la pell,de plantes aromàtiques...
No et desanimis pel llibre segur que tot anirà bé.
I, ja és una casualitat ben desgraciada la d'aquest pobre home, a mi que els llamps em fan una por, que quan hi ha tempesta, gairebé em ficaria sota el llit , com els gossos...
Una forta abraçada,
M. Roser

josepmanel ha dit...

Ben tornada, clar que sí.

Manel Aljama ha dit...

M'alegro de tornar-te a llegir. "Perdona els ordinadors i les connexions a internet perquè no saben el que fan..." Jo l'he tret la pols a la vella màquina d'escriure!
Una abraçada

GLÒRIA ha dit...

Jo també l'he enyorat, Olga i celebro que hagi aprofitat el temps tan bé. No pensi en el tema mediàtic perquè vostè té el seu carril a les nostres lletres.
Feliç de tornarla a llegir!

Alyebard ha dit...

Bentornada! Una alegria que tornis a escriure per aquí.

Clidice ha dit...

Ara si que podem declarar inaugurada la temporada blogaire! Bentornada! (i, per fi)

Helena Bonals ha dit...

Jo mentrestant he fet un anti teu. Felicitats per la nova novel·la!

Josep Gironès Descarrega ha dit...

La situació actual és complexa. Entre els culpables el desori podem esmentar els polítics, però no només a ells.
Econòmicament tothom, o gairebé, ha allargat més el braç que la màniga, i ara es passen comptes.
Culturalment ens hem decantat cap el consum de brossa que provoca el riure fàcil, que no la reflexió.
Socialment som un conjunt d’illes egoistes, que no un grup social. I així.
Ja veurem cap on anem, però la situació té mal pronòstic.

manel ha dit...

Em sembla que no cauen llams unicament a Montasio, a Trieste .I sobretot fa temps que s'escolta per aqui soroll de trons. Salutacions,senyora.

El porquet ha dit...

Ai Olga que t'enyorava un munt! Per fi has tornat! Ja veig que has aprofitat el temps.

Ara, no tornis a dir que ens fastigueja passar per aquí... donaaaaa però que no et deixem prou clar que hi passem molt de gust!

Ah! i gràcies al teu blog que t'he descobert ara estaré ben amatent a la teva nova novel·la... reconec que encara no he llegit res teu (a excepció dels teus posts)... cosa que penso solucionar ben aviat!