LLUM DE PLUJA



28-10-11

*

És quan plou, que escric millor, canviant la frase del poeta. Quan plou, les paraules llisquen de dins meu i omplen el meu cel i la meva terra.

Llavors és quan els interiors es tornen amables i les llums fan companyia. Trec la meva estufa de vidre nòrdic, hi encenc una llàntia, i l'oscil·lació fa de flama de llar, sempre en moviment suau. Fora és gris, raja l'aigua pels vidres. L'estufa encara no fa un pam, i és un dels objectes que estimo més del meu estudi. Perquè no tinc foc a terra, és clar. Si fos a Mont-ral no diria el mateix.

Aquesta tarda he posat punt i final a la meva novel·la ja revisada. Aquests dies són molts els autors i autores que expliquen als diaris que han acabat una novel·la. Jo no puc fer altra promoció que aquesta. Ningú dirà per a mi la cèlebre frase aquella tan repetida: "el llibre tan esperat" de... A mi no me l'espera ningú, més aviat diria que fa nosa. Però ep, tampoc he afirmat mai que la gent s'hagi d'estar d'escriure perquè som molts. Confio que algun lector tindré.

No sé qui la publicarà: he començat el primer viacrucis de la meva vida: demanar publicació. Als meus anys i amb tanta obra al darrere. Però hi ha una llumeta al fons del meu cor, com la flameta de l'estufa nòrdica. Com la llum de pluja.

*

Foto d'OX

12 comentaris:

Rafael Meyerhofer ha dit...

Si que plogui ha d'ajudar a que
llisquin les paraules...que plogui!

Olga, felicitats per el punt i final a la novel.la, el fet de donar per acabada una obra estic segur de que és una sensació especial...sobre el mercat...a la meva familia desde fa moltes generacions ens dediquem al comerç...i crec que poder posar al mercat un producte amb una nom conegut i sinònim de qualitat és sempre un avantatge...no pateixi serà un viacrucis curtet...n'estic segur.
Una abraçada Olga

GLÒRIA ha dit...

Bona sort, Olga! Em sembla increible que hagi de demanar publicació si els lletraferit -al menys els de Catalunya- la coneixem, li hem llegit coses i hem vist els seus llibres per taules i aparadors. Serà perquè últimament ben poca cosa bona es publica i, si així és, vostè no deu interessar, oi?
Salutacions!

Júlia ha dit...

Espero que tinguis molta sort, Olga, segur que te'n surts. És molt trista la situació actual del món editorial i d'una gran majoria, amb notables excepcions, dels qui en tenen cura. Però... és un negoci. Et diran.

Josep Gironès Descarrega ha dit...

Si a tu, amb el teu bagatge, et costa publicar, imaginat a la resta. Ara bé, la teva satisfacció ha de ser gran quan has publicat en les millors editorials i has aconseguit tots TOTS! El premis literaris.
Que plogui.

Clidice ha dit...

L'enhorabona per la finalització d'una altra obra. Espero, de tot cor, que te la publiquin, perquè, de ben segur, que una lectora ja la tens. Ànims!

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

Aquí hi ha una lectora que ja està esperant llegir la teva darrera obra. Una satisfacció, acabar-la, i segur que trobes editor, malgrat el panorama.

Alyebard ha dit...

Molta sort!

Joan ha dit...

No deixa de ser irònic que la trajectòria no sigui un aval.
Melangia plujosa.
Però queda la il·lusió com el primer cop. I això sempre serà màgic.

Algun lector trobarem, m'han dit que encara queda gent rareta d'aquesta que llegeix i capeja papers apilats en quelcom que anomenen llibres.

manel ha dit...

Estufa màgica com la llantia d'Al.ladí.Suament la llum es barreja amb la remor de pluja i segur que acaronen la novel.la que tot just has acabat.Preludi de goig i sentiments.La espera es fará curta.

bajoqueta ha dit...

Olga ara si que em quedo de pedra...

Jo he tingut un calvari per poder trobar una editorial per editar lo dels contes (després que ens deixes tirats una editorial molt impresentable).

He enviat un munt de mails i he fet moltes trucades: i ni una sola resposta, ni negativa ni positiva... Per mi ratlla la malaeducació... no sabia que en este mundillo es jugava a este joc tan a lo bèstia.

Al final jo ho faré per Bubok, no sé si tindrem l'èxit que volem tenir, però jo intentaré fer tot el que pugui per donar el màxim de publicitat i demostrar que sense els grans també es pot fer coses boniques.

Espero que trobes una manera de tirar-ho endavant, no és just que no surtigue el teu llibre...

Molta sort!

bajoqueta ha dit...

Per cert que amb la ràbia del moment m'he olvidat de comentar la magnifica vista que tens quan plou, i quan no plou també :)

M. Roser Algué Vendrells ha dit...

Si que és veritat que la pluja és inspiradora d'emocions i per això deu ser més fàcil escriure. M'imagino l'escena :
L'Olga escrivint, amb la petita estufa al costat que li dóna caliu, mentre als vidres de la finestra , va regalimant la pluja de tardor, com llàgrimes alliberadores...
Segur que tens molta gent pendent del teu llibre, segurament més de la que creus. També m'ha sorprès que amb el teu bagatge literari hagis de fer, jo en dic el rosari, de les editorials, això sol passat quan ets un nou nat en el món de les lletres...
Bajoqueta estic amb tu també, aquest és un món ple de desil·lusions...
Bon llarg cap de setmana per a tothom,
M. Roser