BRAMS D'ASE ...

26-10-11


*

BRAMS D’ASE...

*

Pels diaris brama un altre artista plàstic que, situat a l’olimp per la pèssima política cultural, es permet jutjar els seus col·legues amb un exemple de supèrbia.

Ja vaig fer notar una vegada que certa escriptora que se situa ella mateixa a les alçades divines, va bramar que s’escriu massa, i que no s’hauria de publicar tant. Ella continua escrivint quan, per fer bo el consell, s’hauria hagut de retirar. Que es retirin els altres que em fan nosa. Ningú li va fer cas perquè els brams d’ase no arriben al cel.

Ara, aquest home secardí, que té el privilegi poc comú d’exposar a la Pedrera, realment es riu dels altres artistes adoradors i babaus. Diu el gran home: “Hem de ser conscients que la cultura ocupa un espai i que tanta multiplicació d’obres no sé fins a quin punt és sostenible”. La periodista cita paraules del plàstic: “Convençut que existeix “‘una sobresaturació d’obres artístiques i literàries que és més gran del que poden assumir els nostres caps’”, l’artista, però, continua produint.” (Sort que la periodista fa notar la contradicció, i al final del paràgraf diu, referit a les 200 obres que s’exposen: “Un excés, potser?”)

Ah, aquest senyor, a més i com que som pocs, també acaba de publicar un llibre de poemes, en els quals, diu, expressa la mateixa opinió. Com més alts, més superbs, com el més alt de tots, el creuat del filferro, que va dir ‘urbi et orbi’ quan li van inaugurar la fundació: “Ara ja tinc un temple des d’on irradiar la meva cultura”. Modestets, ells, ¿eh? Volen depredar els altres i repartir-se la glòria, i encara prou greu que els deu saber, compartir-la. Això ho poden fer perquè la mala política cultural existent els permet bramar d’aquesta manera. Un excés de rucs, tots plegats.

*

Ruc a l’Olimp. Composició d’OX



5 comentaris:

Helena Bonals ha dit...

Excés de producció? Que m'ho diguin a mi que estic sempre ocupada comentant! Com més teca, millor. Jo ja m'ocupo de fer un filtre, el meu.

Israel Clarà (La figa del Papiol) ha dit...

Exactament. Tothom té dret a escriure i a intentar publicar. L'únic en què podríem establir un sedàs és en la qualitat, però si quantitat comporta qualitat (en algun cas pot ser així), doncs visca la quantitat! La cultura és el que ens salva, per tant mai no n'hi ha prou. Que continuïn bramant al seu Olimp. Colla de pòtols.

Manel Aljama ha dit...

S'escriu massa? Es publiquen molts llibres? No serà que es llegeix molt poc (crece recordar qeu un 60% de la poblaciócrec que no llegeix ni un llibre a l'any i ens supera Portugal)
Si a més, polítics i delinqüents, cuiners i famososos publiquen fulls enquadernats doncs ja ho tenim.
Aquesta pregunta no la fan els nord-americans!

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

La supèrbia és el pecat del diable...

M. Roser Algué Vendrells ha dit...

Amiga Olga, no suporto,les persones que van de sobrades, que pensen que són millor que ningú i no han pensat mai en apartar-se, enlloc de fer fora els altres.
Penso que si algú val, ho han de dir els altres( encara que un s'ho pensi). Ara que, qui realment destaca, segurament no s'ho creu, perquè com més savis, més humils...
Una abraçada,
M. Roser