"LLEGIU-ME"

10-10-11


*

“LLEGIU-ME”

*

A Mont-ral tinc una col·lecció de la revista “Llegiu-me”, que ha fet passar a la família molt bones estones. Aquesta és del febrer de 1927. El dibuix de la coberta és de d’Ivori, que era el pseudònim de Joan Vila i Pujol (Barcelona 1890-1947). Aquest conegut il·lustrador era pare del nostre estimat Cesc, el ninotaire que ens acompanya des dels temps foscos sempre amb un bri d’esperança i tendresa.

La revista la publicava l’Editorial Mentora, S.A., es venia a una pesseta i tenia de 80 a cent pàgines, molt ben il·lustrades pels dibuixants que han fet la nostra història i han poblat el nostre imaginari. Pere Prat, J. Freixas, J. Serra Masana, J. Longoria...

La qualitat dels col·laboradors era gran: amb aquesta revista apreníem literatura de la bona. En aquest número, Josep Ixart, J. Navarro Costabella, Prudenci Bertrana, Joan Maragall, Ignasi Folch i Torres, Nathaniel Hawthorne, J. Pous i Pagès, Josep Feliu i Codina, James O. Curwood.

Tresorets que teníem i que ara hem perdut: som més pobres en tot, sobretot en literatura a l’abast de tothom.

*





















9 comentaris:

Júlia ha dit...

Sorprèn veure la qualitat d'aquestes publicacions, encara se'n troben algunes als encants de Sant Antoni, afortunadament.

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

En James O. Curwood escrivia històries que tenien per marc de fons, Amèrica del Nord, Alaska... M'equivoco? A mi m'agradaven els nadius més que cap dels personatges que hi sortien, ja que sempre vaig pensar que els "blancs" els havien robat les terres i l'ànima...

El porquet ha dit...

Jo ja sóc més pobre que no pas tu. No en tenia ni idea d'aquesta revista, ni de que hi era ni de que havia existit. :(

pere ha dit...

En tinc unes quantes. M'han fet passar molt bons estones

M. Roser Algué Vendrells ha dit...

Jo tampoc coneixia aquesta revista...
Les lectures més antigues que recordo són les Pàgines viscudes d'en Folch i Torres i una revista per "nenes" que es deia Florita i valia una moneda de deu rals, que em compraven els meus oncles una temporada que, per problemes familiars, vaig viure amb ells, quan tenia 10 anys...
Vols dir Olga que som més pobres en literatura a l'abast de tothom? Ho dic perquè a la meva època infantil, al meu abast i al de les persones del meu nivell social res des res...
Una abraçada,
M. Roser

Josep Gironès Descarrega ha dit...

No és cert que els temps passats hagin estat millors en tot. En aspectes puntuals si, en literatura segur que no.

GLÒRIA ha dit...

Jo tampoc sabia que existís aquesta revista. Gàcies Olga. jo trobo a faltar una revista amb col·laboracions literàries com ara el New Yorker. Potser es publiquen més llibres que abans però de revistes n'estem molt mancats.

Helena Bonals ha dit...

La portada és molt estètica, i veig pels noms que el contingut també. A casa tenim de tot, però no pas aquesta revista.

Manel Aljama ha dit...

Olga,

Aquesta col·lecció és un tresor trobat i sempre és pot reeditar com el "Capitán Trueno"...

Llàstima que no tinc el teu correu electrònic i comincar-se amb aquestes finestretes és molt feixuc.
Vaig probar el funcionament de la web de generar arguments de Dan Brown i funcionava. De vegades passa. Si no fos així seria avorrit!

Una abraçada