"MOÇO TAN FERMOSO..."

18-10-11


*

“MOÇO TAN FERMOSO...”

*

Copiant el Marquès de Santillana, alguns dies a les tardes de Mont-ral, dins del bosc profund, hem recitat allò de “Moço tan fermoso...”, que en realitat és “Moça tan fermosa / non vi en la frontera / como una vaquera / de la Finojosa (...)”

Aquest pastor és de l’Aleixar i porta el seu ramat ben acolorit pels boscos alts, on encara hi ha una mica d’herba verda gràcies a la boira. “Cremada”, ens deia. El sol la crema i ja es veu per l’aspecte que mostra a terra. Any maleït, estiu sense pluges, ni un sol dia de pluja, dic jo, que he vist llanguir el bosc i créixer migrades les baies, si és que n’hi havia.

Els cinc gossos braus del pastor ens venien a sobre amb grans lladrucs. A mi no em fan por, perquè hi parlo i se’m solen amansir, però ells han d’apartar els estranys, han de fer la seva feina. Llavors amb el pastor petàvem la xerrada una estoneta, no gaire, perquè el ramat feia la seva via amb rapidesa. Ja dic, d’entre tots els pastors que hem conegut per aquelles alçades, “moço tan fermoso” jo no l’havia vist.

*

Foto V. Roca

6 comentaris:

Josep Gironès Descarrega ha dit...

La senyora Olga té molt bon gust i sàvies paraules.

Montse ha dit...

nostamal, el moço fermoso, no!

és cert, la terra està resseca i el sol continua caient a plom damunt nostre com una llosa. Sisplau, que plogui aviat (i que ho faci bé, no com a la cançó de Raimon)

manel ha dit...

I cal dir que el fermoso moço ha quedat molt ben immortalitzat per el fotògraf,que aixó també compte.

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

Una estampa rural ben moderna, tot s'ha de dir.
Respecte de la pluja jo no la recordo des de principis d'agost, i mira quan de temps ha passat sense una gota d'aigua! El jardí de casa també se n'està ressentint molt.

M. Roser Algué Vendrells ha dit...

La veritat és que en aquest ramat hi ha més gossos que cabres i els gossos d'atura solen ser bastant mansois...
Arreu hi ha inundacions i aquí la terra pateix set, esperem que el temps canviï i quests animalons trobin força herba verda...
Aquest pastor si que és un moço ben formoso. Solen ser un pou de cultura i saviesa popular els pastors, però l'aspecte físic acostuma a ser una mica tronadet...
Petons,
M. Roser

El porquet ha dit...

Malauradament una espècie en extinció que s'oblidarà com els camins que han trepitjat durant anys i panys, que es perden en l'avanç imparable del sotabosc o els esberla l'asfalt de les carreteres.