CARTA MARINA

12-10-11


*

CARTA MARINA

*

Des dels confins de la Terra, on tot és blanc, glaçat i pur, les onades portaran aquestes lletres fins als teus recers càlids, dona dels cabells perlats, de volums turgents estimats per Rubens, que t’emmiralles entre seda i gasa, conscient només de tu. Que no pensaràs mai en els amors en la distància per molt que el cantant melòdic repeteixi que en la distància també és amb tu. Sí, els tafaners t’espien, però la bellesa ha de resplendir, que per això el sol també t’assenyala entre el jardí en penombra. Condemnes al desterro els que t’estimen perquè tu en tens prou amb tu mateixa, aigua tèbia de cos ardent, mentre els amors llunyans esperen resurreccions impossibles.

*

Collage d’OX

7 comentaris:

Helena Bonals ha dit...

"Condemnes al desterro els que t’estimen perquè tu en tens prou amb tu mateixa": quina seguretat en ella mateixa!

El porquet ha dit...

Com diu l'Helena, molta seguretat. I jo afegiria massa seguretat.

M. Roser Algué Vendrells ha dit...

I francament no, trobo que el físic no era pas tan escaient, l'interior no el sabem...
Però el que va de sobrat, sol ser el que menys val, la humilitat no sol estar de moda...
M. Roser

Josep Gironès Descarrega ha dit...

De tot el bo, més val que en sobri.

Montse ha dit...

Olga, rebenvinguda a la Blogosfera! una abraçada des del meu mar (que darrerament està força quiet)

Joan Josep Tamburini ha dit...

Em fa por la gent que en te prou amb ella mateixa...I no els tinc enveja. Viuen tan sols.....Una abraçada: Joan Josep

Alyebard ha dit...

L'home no és realment lliure fins a 10 milles de la costa. Potser li va bé el desterrament...