*
16-4-11
*
“Amb un dia d’estiu podria comparar-te?
Més temperada ets tu i de més bellesa. (...) W. Shakespeare - Sonet 18
*
“Llegir Shakespeare és entrar en contacte amb un mitjà verbal de bellesa sense parió i exactitud inigualable; amb una manera d’exposar que no és, com en el cas de l’home ordinari, l’autolimitació als patrons de significació fixos i convencionals, sinó la persistent vinculació d’energia del pensament i sensació múltiple i creadora. Nosaltres parlem com si les nostres paraules fossin el rotllo d’un piano mecànic; Shakespeare com si les seves fossin la partitura de tota una orquestra.” George Steiner: “Lenguaje y silencio – Ensayos sobre la literatura, el lenguaje y lo inhumano- ” (Gedisa)
Amics que escriviu, llegiu, com a mínim, els sonets de W. Shakespeare. Si us agrada llegir i sentir satisfacció literària, mediteu aquest Steiner en concret. Els sonets de W.S. ja els havia llegit i assimilat de jove, encara que de sonets no n’he escrit mai; vaig aprendre la paraula amb sons d’orquestra afinada. Però a aquestes alçades de la meva vida, ho confesso, Steiner és per a mi un refugi, un mestre, un estudiós crític que acompanya les meves millors hores de lectura. Afegeixo: Steiner es fa molt entenedor.
*
Fragment del retaule de St. Pere de Púbol
9 comentaris:
I tu, estimada Olga, has transmès aquest llegat de saviesa humana i literària als que ens considerem els teus deixebles. Gràcies per haver-nos fet també com som. Petons!
He de reconèixer que jo no l'he llegit mai :(
Steiner és, en efecte, un gran pensador que, a més, sap escriure.
Un intel.lectual sensible del nostre temps. A casa el llegim...
Ahhhh! Els sonets de Shakespeare! Una delícia!
I, si m’ho permeteu, una llepolia si en llegiu la traducció que el poeta tortosí Gerard Vergés ha fet al català. A diferència d’altres traductors, Vergés n’ha conservat la rima, la mètrica i evidentment, el sentit original; tasca força feixuga tractant-se de versos decasíl•labs.
La primera quarteta del sonet 18 passada per la màgia de Vergés sona així:
“És que puc comparar-te a un jorn d’estiu,
quan tu ets més adorable i més clement?
Brots tendres bat l’oratge intempestiu
i el bon temps s’interromp sobtadament.
Salutacions i gràcies per recordar-nos allò que no hem de perdre de vista.
Sílvia, gràcies per la menció de Gerard Vergés, bon amic nostre. Però de "jorn" (Vergés) a "dia" (Marià Manent), m'estimo més dia perquè llisca més en l'harmonia que tot poema ha de tenir.
Cada dia em sorprenc del molt que em queda per aprendre...
gràcies!
Steiner només de passada, però Shakespeare sempre, una vegada, una altra, i una altra ... Mai n'hi ha prou.
Tu també et fas entendre, i més quan t'acompanyes amb música.
Publica un comentari a l'entrada