"DAMUNT DE TU NOMÉS LES FLORS"


*

5-4-11

*


*

Així comença aquest bellíssim poema de Josep Janés (1913-1959), del llibre “Combat del somni”, que Frederic Mompou va musicar excelsament i que podreu trobar a youtube. “Damunt de tu només les flors / eren com una ofrena blanca. / La llum que daven al teu cos / mai més seria de la branca. / Tota una vida de perfum / amb el seu bes t’era donada. / Tu resplendies de la llum / per l’esguard clos atresorada. / Si hagués pogut ésser sospir de flor! / Donar-me com un llir a tu / perquè la meva vida / s’anés marcint sobre el teu pit. / I no saber mai més la nit / que al teu costat fora esvaïda.


La delicadesa del gest del poeta quan posa les flors sobre el cos, ¿a qui no agradaria sentir-la? ¿Qui no recorda el sensible amant de lady Chatterley, quan cobreix de flors el cos de l’enamorada? ¿Quins amants són tan afinats, tan tendres, que ni les mans gosin posar sobre la pell sinó les flors, la frescor de les flors, i esperar que aquesta contemplació estimada perduri sempre en memòria felicíssima? Sembla que el poema va ser escrit per a l’esposa morta. Jo l’interpreto per a l’estimada viva.

*

Collage sobre imatge de Leonard Mimoy

5 comentaris:

El porquet ha dit...

Jo també prefereixo focalitzar-lo en la vida, en els colors i en la tendresa d'éssers vius.

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

Fos morta o viva, l'esposa era viva en el cor del poeta.

Josep Gironès Descarrega ha dit...

El llenguatge que les persones emprem amb les flors serveix els vius i els morts.

Helena Bonals ha dit...

L'amant de lady Chatterley és un llibre que m'apassiona, com aquest poema i el que tu dius.

M. Roser Algué Vendrells ha dit...

Preciós el poema i preciosa la cançó. Pensar que algú et pot cobrir de flors amb tant d'amor em fa venir esgarrifanses...Però tanta tendresa jo la voldria en vida, per desprès ja hi ha els records.
Petons,
M. Roser