VOLAR, VOLAR, VOLAR... (I AFARTAR-SE)


*

8-4-11


*

Diu la tele que els eurodiputats viatgers no volen descendir de primera classe en els seus desplaçaments en avió pagats per nosaltres. Fan bé, jo també m’hi apuntaria, pagant tu. Agafa els euros i vola, fa aquella pel·li. Argumenten que a primera s’hi menja i descansa molt millor, hi ha més atencions, etc. En trens tercermundistes com són els de mitja distància que hem d’agafar si volem anar a Barcelona, no n’hi veureu cap, d’aquests privilegiats. Ells només procuren la seva comoditat. ¿El poble?, que el fotin. La política és això i així. No es barallarien tant, sinó.


També conec ex-polítics que, pagant els altres, exigeixen restaurants cars i menús exquisits i exclusius. És allò de l’ombra del xiprer, que s’allarga i s’allarga.


Els eurodiputats i ex-polítics podrien haver fet justícia salomònica acceptant el bitllet i el menú barat i afegint ells la resta de la seva butxaca, però ¡ca!. Ja ho diuen els biòlegs: a la natura només dominen les espècies oportunistes. És trist, però és així.

*

Collage d’OX

5 comentaris:

Joan Josep Tamburini ha dit...

Ho he escoltat aquest matí i no m'ho podia creure. Ahí em vaix assebentar que Catalunya Caixa engega una campanya per invertir en aliments. O sigui, que quan més pugin els preus, més guanys. El govern tindrà d'ajudar a aquesta Caixa per reflotar-la i ells paguen la campanya de una marca de motos...Crec que tots ens hem tornat boixos. Una abraçada: Joan Josep

El porquet ha dit...

I ho has vist per la tele? A l'hora de votar estaven tots allà com un clau, no fos cas que perdessin furs i privilegis.

A la sessió d'avui que es parlava sobre la violència a la Costa d'Ivori, com sempre, quatre gatets a la sala.

D'això se'n diu ser un penques com una casa de pagès.

Josep Gironès Descarrega ha dit...

El teu raonament és cert i la notícia també; amb tot, no podem menystenir que els polítics reflecteixen les característiques de la societat que asseguren representar.

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

És una vergonya que quan tothom s'ha d'estrènyer el cinturó, els qui haurien de donar exemple no ho facin.

Lluís Bosch ha dit...

De tant en tant, els polítics s'encarreguen de deixar anar una gerra d'aigua freda sobre els soferts ciutadans/votants. Nosaltres encara anem a votar amb una certa fe i una certa paciència, però es fa difícil. Ahir vaig voler mirar l'entyrevista a en Mas i em preguntava: com pot ser que un home així arribi a ser el més votat? És veritat que en política els més mediocres floten més amunt?
Jo encara em defenso pensant que no tots són iguals, que hi ha partits i partits. mentre encara cregui en això, aniré fent.