HISTÒRIES DE PRÍNCEPS - 1







*

26-4-11

*

Una vegada hi havia un príncep de les Anglaterres que es deia Edward de York i era fill de la reina Elizabeth. Aquest príncep es va casar un dia clar de l'estiu de 1986 amb una noia de cabells roigs i pigada que es deia Sarah Ferguson, Lady Sarah.


A primers d'aquell mateix any, una escriptora que es diu Olga Xirinacs guanyava el Premi Ramon Llull amb una obra de títol Zona Marítima. En va tenir una gran satisfacció però tot seguit va sofrir una operació a França. Quan ja es recuperava i sortia el llibre publicat, ella i el seu home van decidir fer un viatge.


Mentrestant, ja feia anys que el transatlàntic més gran del món, el Queen Elizabeth 2, navegava d'Europa a Nova York, a les Bahames i al voltant del món. Els britànics solen viatjar molt. Aquell estiu del 86 Vicenç i Olga s'embarcaven amb el Queen Elizabeth 2, que era de la companyia Cunard. La Cunard havia competit amb els armadors del Titanic perquè els titànics volien obtenir la cinta blava de velocitat que ostentava la Cunard. El Titanic va naufragar al viatge inaugural i la cinta encara la té la Cunard.


La parella de Tarragona s'embarcava a Cherbourg amb destí a Nova York, estada allà al Waldorf Astoria i tornada al mateix transatlàntic. La tornada prevista en el Concorde li feia por a l'escriptora. L'import del premi no donava per fer la volta al món; eren altres temps.

*

Continuarà.



7 comentaris:

Pilar ha dit...

Una crònica molt interessant...Espero la continuació.

El porquet ha dit...

Osti quins records!

Jo no he arribat a fer mai cap viatge així... potser d'aquí a un temps...

I el meu únic premi és d'un concurs de contes de Nadal a Catalunya Ràdio. Però bé, a mi em va fer molta il·lusió!

Josep Gironès Descarrega ha dit...

Reeixida, la vida de l'escriptora; per això sempre parla amb coneixement de causa.

M. Roser Algué Vendrells ha dit...

Els records del teu viatge ,per sort, han durat més que el matrimoni d'aquells princeps, que se'ls va acudir casar-se el dia que a tu et donaven un premi...
Fins el pròxim capítol.
M. Roser

Montse ha dit...

vull llegir-ne la continuació!!!

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

Ui, això promet! A mi m'agraden molt, les cròniques de viatges, ja ho saps.

Clidice ha dit...

Doncs res, a seure i esperar pacientment :)