LES BONES DONES


*



11-4-11
* *

Bernat Martorell, dit el Mestre de Sant Jordi (1390-1452), va ser un excel·lent pintor de retaules gòtics. Buscant material per aquests dies propers a Sant Jordi, trobo aquest retaule dels Sants Joans de Vinaixa, ara repartit (quin disbarat) en tres fragments i llocs distints, un a Tarragona.

Em fixo en les atencions a la partera, segurament Isabel, mare de Joan Baptista. Una noia sosté el minyó ben faixadet. Una comare li estova el coixí decorat amb borles, on descansa el cap; l’altra li ofereix un ou per beure, ja que es veu escapçat per dalt i sostingut amb cura, i una llesqueta de pa; sobre el llit, i en un polit tapetet de fil amb serrells hi ha el brou de gallina i dues llesquetes més de pa, amb un ganivet. Una quarta dona porta beguda en un flascó, aigua o potser vi, perquè l’ou se solia barrejar amb vi ranci, per alimentar més. El pare, Zacaries, amb un tinter que faria les delícies dels col·lecionistes, apunta el nom del nadó. És ben sabut que per xerrar massa Zacaries fa ser castigat a quedar sense paraula, encara que després la va poder recuperar. Dos testimonis paren atenció al que escriu. Allò tan empipador de mirar per darrera de qui escriu o llegeix.

M’admira el detallisme de la vida de cada dia en aquestes pintures. La moda és la del temps del pintor, enriquida amb colors vius, bones fustes i daurats. Si algú pinta ara aquestes escenes, les haurà de fer amb els vestits que usem nosaltres. Perquè l’art, com tot, ha d’evolucionar i donar fe dels temps i dels dies.
*

3 comentaris:

M. Roser Algué Vendrells ha dit...

Has fet una d'escripció acuradíssima de quadre realment, les bones dones seria un títol magnífig. És una llàstima que es fragmentin les obres d'art...
Aquests dies ja vaig fent la compra de llibres, no espero mai el dia de Sant Jordi perquè tanta gent m'atabala molt. N'he triat dos de teus, entre d'altres, Tempesta d'hivern i La taronja a terra, espero poder gaudir ben aviat de la seva lectura.
Una abraçada,
M. Roser

Josep Gironès Descarrega ha dit...

Durant molts segles els pintors van ser els autèntics cronistes amb els seus detallats treballs.

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

Quan les nostres estimades 'digitals' encara no sojornaven a les bosses a punt per a ser disparades les instantànies, els pintors donaven compte de les estampes de la vida en aquestes meravelles que són quadres i retaules...
Has fet una descripció tan acurada d'aquest fragment de taula que l'hauria 'vist' tot i no tenir-lo al davant. Els escriptors també donen compte de la vida i de l'art, com en aquest cas, i amb art!