EL PRIMER DIA




*
3-1-11

*
Hi ha un primer dia per a tot. La creació comptava els dies per milions d’anys i convulsions ciclòpies. Els dies humans, malgrat les vint-i-quatre hores, són fugaços com un llampec o llargs com el dolor. El dia primer d’aquest any 2011 va començar poc gloriós, una lleu resplendor entre núvols improductius, com es pot veure a la foto.

A la casa ja surava del dia abans l’olor incitant i vellutada de la compota de pomes, prunes, panses i orellons d’albercoc, amb canyella, anís estrellat i vi negre, que havia cuit dues hores. Un any, mentre m’estava enfilada a l’escala penjant els meus adorns, em va trucar la Maria Àngels Anglada perquè li recordés els ingredients de la compota; n’havíem parlat i ella també la va fer. De poeta a poeta, de casa a casa, garlandes i la dolcesa del temps.

Arriben els convidats. No ben bé igual que a l’inoblidable conte-film “Els morts”, de “Dublinesos” (Joyce-Huston), que recomano amb tot fervor; però sí amb el mateix caliu, somriures, records i projectes: hi ha criatures i esperem nadó. Taula parada amb paciència: ¿ja hi ha tots els coberts? ¿No sobra un lloc? ¿Aquí no estaran massa estrets?

Sobre la taula, els vol-au-vent de pasta de formatge amb sèsam torrat i canonges amb gerds sobre crema de carbassa i tomaca. L’olla amb el consommé d’au amb xerès sobre el flam salat, recepta finíssima de la iaia, que va presidir aquest costum de Cap d’Any mentre va viure. La taula de rodes ja transporta les cassoles amb els ànecs rostits amb peres, fredolics, llenegues i rovellons. Aromes contundents es barregen amb l’escuma lleugera del xampany, els vins, la sidra, el suc de poma. Cadascun els seus gustos. La compota per fer més suau el camí cap al tronc de Nadal de trufa. El vespre enfosqueix el cel i s’aboca a les tasses com el cafè dels termos. ¿Qui en vol més? Fas massa menjar, em diuen. El gendre m’ajuda a portar plats a taula. Somric.

Els petits fan cagar el tió, que en aquest cas és la Vermelleta, i la Vermelleta ha tingut un fillet aquest hivern al bosc, que també és aquí, primet, primet. Com canten, piquen, riuen i criden... ¿I això et volies perdre?, pregunto a una néta de deu anys, que deia que ella “ja ho sabia, això del tió i dels Reis”, però que xalava com ningú. En aquests casos tots som creients, jo la primera.

Ara que sembla que ja torna a ser políticament correcte reprendre els costums tradicionals, afegint-hi els que calguin, he de proclamar la meva fe. Tots aplegats, sense presses. Si convé es fa música, es canta, i quan ja van marxant, sempre queden aquells que mantenen una plàcida conversa perquè voldrien que el dia no s’acabés. I ja som al dos, i després del dos, ve el tres.
*
Fotos V. Roca

6 comentaris:

Josep Gironès Descarrega ha dit...

Les persones que hem assegut a la vostra taula i tastat la teva cuina deixem constància d'un art que és fruit d'una bona tècnica, això sí, adobada amb una gran generositat.
Saborós i ben presentat.
Llargs anys de vida!

Jacqueline ha dit...

Coincideixo amb tu, Josep: l'Olga polifacètica, artista de l'escriptura tant com de la taula generosa. La tècnica sense generositat no seria res. I l'Olga té les dues coses. Bon any i salut!

Joan Josep Tamburini ha dit...

En les meu 10 anys a l'Àfrica, el que més s'enyorava, eren aquests dies de familia. Monjes, frares i capellans , intentavem juntar-nos plegats, mirar de suplir amb petits detalls, les coses que quedaven lluny, quan podiem estar amb la familia...
Una abraçada: Joan Josep

Montse ha dit...

hmmm, quina taula!!! jo sóc tan tradicional per aquestes festes, que em sembla que ja no en puc ser més...

Molt Bon Any, Olga. Que la creativitat no abandoni mai les nostres ments!

una abraçada

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

Creients de l'amor en les seves diverses formes, devots som, diria, d'allò que ens retorna l'alè... Quina taula més ben parada, quina eucaristia, encara que avui molts no sàpiguen què és l'eucaristia...

Clidice ha dit...

M'agrada aplegar la "meva gent" al voltant de la taula, creient o no, tenir-los a tots em fa pensar que tot està com cal. I, fer el que fas tu, regalar-los amb un bon àpat i atencions és essencial. De la teva celebració res és sobrer :) Bon any!

No és broma, paraula de pas: digne