NENA AMB NEU I BOMBA



*
27-1-11
*
“On és la neu d’abans?” es preguntava el poeta François Villon. La frase s’ha repetit moltes vegades quan es troba a faltar alguna cosa. Enyorança pura.

Aquesta sóc jo al jardí de casa. La casa com era abans que l’enderroquessin per construir la que ara ens guarda. Aquella abundor de neu, com m’agradaria veure-la ara almenys un dia o dos l’any... Però a Tarragona, amb la neu, passa com amb la grossa de Nadal: mai no toca.

El que es veu al meu darrere és l’hèlix d’una bomba de les que tiraven a la Rambla de Tarragona durant la remaleïda guerra. Com que el meu avi i després el pare van ser Delegats d’Unión Española de Explosivos, teníem un parellet de bombes al jardí, i les hèlixs servien de tauleta per posar algun test amb flors. Bonic, ¿eh? Però ah, ¿on són aquelles nevades que tant ens agradaven a les criatures? ¿I on són els jardins perduts? ¿I les criatures que érem?
*
Foto d’Oscar Xirinacs

9 comentaris:

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

La nena encara hi és, ben amagadeta, però viva com una centella en el teu cor...
I la neu... el març passat va nevar quan ningú no ho esperava! El temps és imprevisible.

CALPURNI ha dit...

Nevades sempre hauran, jardins podrem trobar altres pareguts i les criatures que érem les tenim ben dins, comparteixen la nostra vida.

Clidice ha dit...

El títol de l'apunt m'ha deixat fascinada.

Joan Josep ha dit...

Vaig arribar a Cambrils l'estiu del 62. Al setembre es van produir les inundacions dels rius i rieres dels voltants de Barcelona i per Nadal una gran nevada a cambrils i Tarragona. Jo tenia 15 anys. A lo millor correspon a la nevada de la foto. Una abraçada: Joan Josep

Vinyet Panyella ha dit...

La neu sempre és al somnis dels infants que, com nosaltres, ens sentim atrets per la bellesa exòtica de la blancor tan freda. La infantesa és al cor, per a sempre: és una pàtria.
"Nena amb neu i bomba" és un autoretrat de nostàlgia i de tendresa que em recorda les primeres nevades que vaig veure i la basarda que sentia quan la mare parlava dels bombardeigs de la guerra que la va deixar òrfena.

Josep Gironès Descarrega ha dit...

Per uns instants em sembla que era la Gisela. Us assembleu tant!
I la neu, si ara no vena, ja nevarà. I massa!

Joan ha dit...

Ostres, la bomba és una mena de contrapunt, amb una força més que significativa, no només de significat, sinó també de sonoritat.

El porquet ha dit...

La neu sembla que, irremeiablement, l'anem perdent (malgrat alguna forta nevada algun any escadusser). La infantesa ja depèn. Hi ha qui la perd per a sempre i hi ha qui la manté en plena efervescència. Per sort, aquesta, és una cosa que depèn de nosaltres.

M. Roser Algué Vendrells ha dit...

Tan de bo totes les bombes servissin per posar-hi testos i les metralletes les carreguessin amb flors i disparessin pètals de colors, i amb paraules de bona convivència que escribissin a l'aire slogans pacifistes...
M. Roser