ELS BISBES, ¡QUINA CREU!


*
4-1-11
*

Quan obren la boca, Senyor, Senyor... El primer que llegeixo al diari (Diari de Tarragona, 3-1-11) és que monsenyor Demetrio Fernández, bisbe de Còrdova, manifesta que la Unesco té un pla per aconseguir “que la meitat de la població mundial sigui homosexual en un termini de 20 anys” (sic). ¡Quina novel·la, per qui ho sàpiga aprofitar! Deu ser cosa revelada per Wikileaks, perquè, segons la dita catalana, "dels pecats del piu, Nostre Senyor se’n riu". O potser parla per experiència pròpia, això no ho sé.

I després l’altre, monsenyor Rouco Varela. Tinc una colla d’anys i procuro aprendre a viure’ls, que em costa; per això quan llegeixo que ell alerta de l’envelliment de la societat, el primer que penso és que fem nosa (ell també, que és jaio), i que potser ens vol aplicar una eutanàsia com la de la pel·lícula “Soylent green”, on una colla de voluntaris van a morir instal·lats en còmodes lliteres, mirant un paisatge idíl·lic i escoltant la Simfonia Pastoral, en una còmoda eutanàsia que ja m'agradaria per a mi. (Hi lliga, això de pastoral). Afegeix, cosa greu, que la crisi demogràfica fa perillar “el futur dels nostres marcs de vida i benestar econòmics i socials” ¡¡¡!!! Quina raó que tenia Jesús: “sepulcres blanquejats” i tot de penjaments, els deia als jerarques religiosos de la seva època. Ara faria el mateix. ¿No va manar Déu nostre Senyor ja al Gènesi: “creixeu, multipliqueu-vos i ompliu la Terra”? ¿Doncs per què els religiosos s’hi neguen, contravenint així el manament de Déu Pare? ¿Què demanen? Ara veuen perillar, diuen, “els seus marcs de vida i benestar econòmic i social” (sic), i volen que la gent pareixi per conservar els estatus. Que donin exemple, doncs, abans d’obrir la boca.
*
Fragment de creu processional.

7 comentaris:

Sandra D,Roig ha dit...

M'has fet riure de valent, però si potser si fossin una mica més coherents, la gent potser hi creuria una mica més.He recordat el fart de riure que em vaig fer jo preparant la broma dels innocents on vaig imaginar que diria de la meva poesia, l'Arquebisbe de Barcelona.
Una abraçada.

Júlia ha dit...

Els poders sempre prediquen en allò que no creuen ni fan, tots els qui ens volen salvar em fan més por que una pedregada.

Joan ha dit...

Sempre m'ha semblat sorprenent que parlin de família aquells que han escollit renunciar-hi. Pobrets.

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

Els bisbes no se salven de la ceguesa d'esperit. El que passa és que fa molt més mal efecte que en un cristià de carrer.
El seu mal exemple, però, ensenya, malgrat ells.

Jordi Dorca ha dit...

Demano: i qui paga les misses?

Montse ha dit...

caram, veig que gairebé tots pensem el mateix: com pot ser que el clero parli d'allò que no sap?

a mi també m'agradaria dinyar-la en un paisatge ben maco i amb una bona música d'acompanyament!!! on s'ha de signar?

Olga, porta't bé o els RRMM no et portaran res...

Josep Gironès Descarrega ha dit...

Feu bondat i apliqueu-vos els mandats dels manaies religiosos, perquè sinó treuran a passejar el sant Crist gros i aleshores ja sabem què passa.