BROTS AL SOL


*
26-1-11

*
Les principals esferes celests ens il·luminen amb dues finalitats contràries: fer créixer i devastar. La nostra influència ajuda les dues finalitats, perquè fins a un cert punt tenim la capacitat d’intervenir en aquests efectes.

El sol del matí fred de gener il·lumina vidres i brots. El vidre, inanimat, s’escalfa i brilla. El brot tendeix a créixer en direcció a l’escalfor i a la llum. El cervell humà, en veure aquesta conjunció, la sintetitza immediatament i la transmet a la voluntat d’agafar la màquina i immobilitzar l’instant. La rapidesa d’aquestes connexions neuronals farà que més tard, ja en calma, es pugui contemplar i jutjar l’escena. La llum s’ha reflectit també a l’interior de la persona, on es pot reproduir en la contemplació, quan a l’exterior tot s’hagi esborrat.
*
Foto d’OX

5 comentaris:

Pilar ha dit...

Tal vegada els contraris s'uneixen en la belleza del present i la dels records.
M'agrada la captura diàfana de la contemplació.

Helena Bonals ha dit...

Això de "fer créixer i devastar" em recorda la meva última entrada a "D'allò bell, d'allò sublim". Sort que la fotografia de la poesia i l'art és com un congelador que fa perdurar molts records.

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

Com que tenim consciència d'efímers, i la vida és canvi constant, també tenim l'instint de retenir la bellesa, la bondat del moment. Les màquines digitals faciliten amb rapidesa l'operació. L'escriptura és més lenta i, per tant, més reflexiva.

Josep Gironès Descarrega ha dit...

És bo enriquir-se amb els efectes visuals procedents de la natura, i més quan una oportuna foto n'ha captat els matisos.

M. Roser Algué Vendrells ha dit...

Sort en tenim que el nostre interior guarda les imatges que ens regalen pensaments positius, sempre ens poden alegrar algun mal dia.
Llum i ombres i formes ben combinades, tot un art...
M. Roser