NINES - 2


*
20-1-11

*
“ ¡Oh, ànima de la nina, no creada per Déu! ¡Tu, ànima d’objecte, sol·licitada de manera capritxosa a una fada imprudent, exhalada amb gran esforç per un ídol, a la que tots nosaltres, meitat temorosos, meitat generosos, hem mantingut i de la que ningú es pot apartar completament. ¡Oh, ànima, que no has trobat mai vehicle adequat, ànima que, protegida per tota mena d’olors antiquades, tan sols has estat sempre desada (com les pells a l’estiu)! ¡Mira: ara t’han aconseguit les arnes! Durant massa temps ningú ha tingut contacte amb tu. Però ara una mà et remou, inquieta i impacient alhora. Mira, mira: surten de tu aletejant totes les papallonetes queixoses, indescriptiblement mortals, que al mateix moment que es desperten ja comencen a dir-se adéu elles mateixes.

“Així és que, al final, t’hem acabat per destruir, ànima de la nina, i ens pensàvem que teníem cura de tu en les nostres nines. Elles, és clar, eren les larves que et devoraven completament. Així també s’explica que elles fossin tan pesades i tan mandroses i que ja no les poguéssim alimentar. Ara fuig aquesta nova i tímida prole i travessa volant el nostre sentiment més fosc. En veure-la, ens agradaria dir que són petits gemecs, tan febles que la nostra oïda ja no els capta: sorgeixen, ja desapareixent, al límit inestable de la nostra visió. Perquè només això els preocupa: desaparèixer. Privades de sexe, exactament com les nines infantils, no troben decadència en la seva decorosa voluptuositat, on res no flueix ni cap a dins ni cap enfora. És com si es consumissin empaitant una vistosa flama, a la que es llencen con falenes (i llavors l’olor momentània de la seva incineració ens hauria d’omplir de sentiments il·limitats, mai coneguts). Mentre pensem en això i alcem la mirada ens trobem gairebé commoguts, davant de la seva natura de cera.”
*
Fragment de “Nines”, sobre les nines de cera de Lotte Pritzel, de Rainer Maria Rilke. Traducció al català d’OX.
*
Foto d’OX.

4 comentaris:

Jordi Dorca ha dit...

Molt rebò. Traducció inclosa.

Josep Gironès Descarrega ha dit...

Tot sovint les nines tenen l'ànima de qui juga amb elles.

Teresa Costa-Gramunt ha dit...

Rilke, que sabia com descriure amb paraules aquella part íntima, incògnita, que ens connecta amb l'Immens!
Bella traducció, Olga. Transmet tota l'emoció i saviesa del text.

Iris ha dit...

Molt bona tria i fantàstica traducció, Olga.

Hem llegit a classe la reina de les meduses, un poema teu que casualment m'he trobat a les propostes didàctiques del llibre de Valencià de Anaya i als xiquets els ha encantat. M'agradaria oferir-los més poemes infantils teus com t'he dit al teler, però no sé on trobar-los.